la carta

VOCABULARI HISTORIA DE L'ART
ÀBAC

Element decoratiu situat dalt del capitell, normalment en forma
de paral·lelepípede, sobre el qual descansa l'arquitrau o l'arc.

ABSIDIOLA

Petita capella de planta semicircular o poligonal que trobam al
voltant de la girola en els estils romànic i gòtic.

ABSIS

Part de l'església situada a la capçalera que sobresurt de la
façana posterior i queté planta semicircular i coberta de quart
d'esfera; normalment es correspon amb l'extrem de la nau
central on es situava el presbiteri i l'altar major.

ACANT

Motiu decoratiu d'origen vegetal usat en arquitectura. Fulles del
gènere Acanthus que trobam en els capitells grecs de l'ordre
corinti i en els romans composts.

ACRÒPOLIS

La ciutat alta, fortificada, de les antigues ciutatsgregues, on
s'aixecaven els temples dedicats a les principals divinitats i
alguns edificis públics. Per exemple: L'Acròpolis d'Atenes.

ACROTERI

Element decoratiu amb forma de figura o de palmeta que
remata els tres extrems del frontó en els temples grecs i
romans. També es diu així el petit pedestal sobre el qual
descansen aquestes figures.
Plaça pública en el centre de les ciutatsgregues, voltada
d'edificis porticats, públics i privats, que servia per al mercat,
per a reunió i per a la celebració d'assemblees ciutadanes.

ÀGORA

AIGUADA

(GUAIX) Obra pictòrica semblant a l'aquarel·la, realitzada amb
una pasta obtinguda a partir de pigments dissolts en gran
quantitat d'aigua.

ALÇAT

Dibuix que representa la façana d'un edifici o la projecció
vertical d'unaconstrucció.

ALQUIBLE

(QUIBLA) Mur de la mesquita orientat cap a La Meca. En
aquest mur s'hi troba mirhab, la capella on es guarda l'Alcorà.

ALTAR

Monument elevat damunt el sòl destinat al sacrifici durant els
rituals de culte // Construcció en forma de taula sobre la qual se
celebra la missa.

ALVEOLAT

Tècnica consistent a soldar a una planxa metàl·lica làmines
d'escàs relleu queformen uns compartiments que s'omplen
d'esmalt.

1

AMETLLA MÍSTICA

AMFIPRÒSTIL

AMFITEATRE

(MÀNDORLA) Oval o marc ametllat que envolta la figura de
Crist o de Maria en Majestat, tant en relleu com en pintura.
Utilitzada des de l'època paleocristiana i molt característica del
Romànic.
Temple grec que presenta a les façanes menors dos pòrtics
amb columnes.
Edifici romà destinat al'espectacle públic: la lluita a mort entre
gladiadors, de gladiadors i feres, etc. És de planta el·líptica i
consta de les següents parts: l'arena, lloc on es desenvolupa
l'espectacle, construïda sobre uns passadissos, i la càvea o
graderia on seien els espectadors. construïda sobre voltes
anulars.

AMORET

Motiu decoratiu que consisteix en la figura d'un infant nu i amb
ales querepresenta l'amor humà.

ANICONISME

Tendència artística contrària a la representació d'imatges. Per
exemple l'art musulmà, que no representa imatges religioses.

ANTA

Pilastra que sobresurt de la superfície d'un mur al qual reforça o
senzillament adorna. En el temple grec in antis apareix a cada
costat de l' entrada en la façana principal.

ANTIPENDI

Taula rectangular de fusta,normalment pintada al tremp amb
temàtica religiosa, que cobreix la part anterior i els laterals de
l'altar dins l'art romànic.

APARELL

En arquitectura s'anomena així les diverses formes de tallar i de
disposar en un mur els materials constructius, principalment
carreus de pedra i rajols.

AQUAREL·LA

Tècnica pictòrica que consisteix en dissoldre els colors en aigua
i aplicar-los sobrepaper. Caracteritza a l'aquarel·la la
transperiència dels colors per a la qual cosa és especialment
apta per captar l'atmosfera paisatgística.
Canal d'aigua, subterrània o no. En l'època romana eren els
ponts sobre arcades que conduïen l'aigua a través d'un canal
anomenat specus a un dipòsit des del que es distribuïa a la
ciutat.
Ornament superficial que forma un entrellaçat de fulles, flors...