La correcció catalana

Tema I: La diversitat
•
•
•

La diversitat és més natural que la homogeneïtat.
Malgrat que la diversitat és més usual, tots els humans tenim una
base comuna: la capacitat per al llenguatge.
Tots i que tots tenim la capacitat, al llenguatge hi ha molta diversitat,
ja que és un lloc d’eleccions, on món on escollim.

La diversitat lingüística es concreta en els següents fets:
Diversitat de llengües a causa de la diversitat humana.
Hi ha 6000 llengües parlades al món, encara que és un número que
cada any decreix. Molt poques tenen escriptura (160) i encara menys
tenen literatura (90). També veiem diversificació a la estructura de les
oracions en les llengües, si són tonals o no, si tenen accents mòbils o
fixos...
 Diversitat territorial- a la majoria de territorisconviuen més d’una
llengua. Al món hi han 6000 llengües però sols 250 estats. Europa,
lloc de fronteres fixes, dels 39 estats 19 són multilingües.
 Diversitat història- les llengües canvien amb el pas del temps i d’un
lloc a un altre. Per exemple, al País Valencià diem pilotes mentre que
a Catalunya diuen mandonguilles.

Tipus de variacions intralingüístiques
•
•

Variacionsdialectals/varietats són intrínseques a la persona i
inamovibles.
Variacions contextuals/registres  quan canviem la llengua que
utilitzem depenent de la situació en la que ens trobem, varia segons
el context.

I. Varietats
• Són configuracions de recursos lingüístics típics d’un grup de parlants
per zona geogràfica, edat, sexe...
• Tipus:
-

Cronolecte/variació en el temps
 Divisió per generacions. Nens/Adolescents/Joves/Adults/Gent gran.

-

Geolecte/variació en l’espai
 Diferenciem dos tipus: Regional (propi de cada lloc) i Estàndard
(que serveix per tothom).

-

Sociolecte/variació en el nivell social
 Per classe social (alta, mitjana, obrera)
 Per nivell cultural (alt, mitjà, baix)
 Per gènere
 Per l’adquisició de la llengua (nativa, 2na llengua)

Llenguacatalana estàndard
Primer de Periodisme. Grup 2.

1

Aina Piera Tur.


-

Per grup ètnic

Idiolecte/variació en el caràcter
 Depèn de la personalitat de cadascú.
 Ex. Una persona molt dinàmica i activa parlarà amb un èmfasi i
rapidesa que no tindrà una persona introvertida.

Adequació a la varietat



Hi ha diverses maneres de parlar en funció del context, la
situació i elpúblic.
Exemple:
- Estàndard: Nosaltres, els homes, vam sortir els primers.
- Dialecte: Naltros, els hòmens, isquerem els primers.

II. Els registres
•
•

Són configuracions de recursos lingüístics que els membres d’una
cultura associen a un tipus de situació.
Es diferencien en funció:
-

-

Del mode/canal
 No és el mateix preparar un text per un canal oral que per un
canal escrit. Ex. La ràdio, el locutor és més proper a la audiència, utilitza
díctics (expressions on es dirigeix de manera directe al públic,
“vosaltres ara escoltareu”.) A la premsa escrita no s’utilitzen.

-

Del tenor funcional/ funció
 Depenent del que volem aconseguir, utilitzarem un tipus de
llenguatge o un altre i d’una manera o un altra.

-

•

Del camp/tema
 Ex. No utilitzem elmateix lèxic en un article sobre evolució
lamarckista que en un reportatge dels premis grammy.
 Ex. A les seccions dels diaris, podem vore canvi de lèxic entre
els articles de política internacional i els esportius.

Del to interpersonal/ formalitat
 La formalitat que exigeix la situació.
 Ex. àmbit familiar vs reunió de feina.

Payrató (2009) té una classificació diferent.
-

Elsregistres  es diferencien en tema general (llenguatge
estàndard) o especialitzat (amb un lèxic i estructura diferent).
El canal es diferencien en oral, escrit i mixt.
La funció es diferencien en informativa (s’ofereix informació
nova i no és sols el típic telenotícies, info de tot tipus així que
escenes de sèries s’inclouen), interactiu (on no s’ofereix cap tipus
d’informació, sols...