La globalització alternativa

La globalització alternativa
L'antiglobalització, alterglobalització o altermundisme és un corrent de diversos moviments polítics i socials que protesten contra les formes i els mètodes que està prenent l'actual procés d'integració econòmica global, dirigit per la Organització Mundial del Comerç, el Fons Monetari Internacional i el Banc Mundial. Aquest corrent engloba grups socialdemòcrates comAttac, els col·lectius dels Sense Terra com Via Campesina, ecologistes, socialistes, anarquistes, etc.
Les principals crítiques d'aquests moviments són la falta de transparència i de participació ciutadana en aquest procés, l'absoluta insostenibilitat del sistema i que la vessant actual beneficia bàsicament a les empreses transnacionals i als individus més rics .
Aquest moviment promulga que laglobalització no pot ser vista ta sols com un procés impulsat i controlat per empreses multinacionals (EMNs) i les elits integrades per les persones més riques i poderoses del món. Ja el segle XIX, el sindicalisme va ser concebut com un moviment global «internacionalista» com dóna compte el 1 de maig, com a dia de mobilització mundial dels treballadors. En el curs del segle XX sorgeixen una granquantitat de moviments i organitzacions socials de projecció global: drets humans, feminisme, defensa dels consumidors medi ambient, pacifisme, els hippy. De la mateixa manera una heterogènia quantitat de moviments culturals es conformen el segle XIX i sobretot el segle XX, com a corrents globals: el impressionisme, el expressionisme, el dadaisme, el surrealisme, el rock and roll, el punk, el rap,el karate com a forma de vida (i no sol el karate sinó en general arts marcials ells portant-se'ns a les arrels samurai), la moda, els nous jocs de xarxa, la cultura 'pop' ' (no en referència només a la música, sinó al popular en general), el món dels esports en general (separat en diferents branques com el surf, l'automobilisme que també té diverses branques, el ciclisme, el 'skate' que s'haconvertit en una forma d'expressió, etc.), el 'grafit' ' que també és una forma d'expressió (molt coneguts els de Banksy contra el capitalisme), etc.
Des del mateix moment en què comença la globalització com a procés històric, emergeix una visió crítica a l'anomenada globalització «corporativa», que comença a desenvolupar-se confusament i inorgànicament en un ambient molt heterogeni, integrat perintel·lectuals i organitzacions de tot tipus: polítiques, sindicals ecologistes feministes indígenes agràries, periodístiques, de drets humans, de consumidors, etc.
Aquest moviment va fer eclosió el 30 de novembre de 1999 en el que s'ha anomenat la batalla de Seattle. Aquell dia, desenes de milers de persones convocades per una inèdita aliança entre el moviment sindical i les organitzacionsecologistes i més de 1.500 organitzacions, es van mobilitzar contra l'OMC i van fer fracassar l'anomenada Ronda del Mil·lenni al crit de «de qui és el carrer? Nostra! De qui és el món? Nostre!».
Probablement l'expressió més representativa d'aquest heterogeni moviment sigui el Fòrum Social Mundial, amb el seu expressiu lema «Un altre món és possible». Entre els individus, personalitats i intel·lectualsque integren aquest moviment per una globalització alternativa és possible trobar-ne una mestressa de casa, un treballador o un jubilat no organitzats, passant per universitaris, professors i professionals de tot nivell, intel·lectuals, com Noam Chomsky i Arundhati Roy, premis Nobel com José Saramago, catedràtics com Carlos Taibo i Thomas Ward, periodistes com Naomi Klein, Ignacio Ramonet o EduardoGaleano, ecologistes com Vandana Shiva, el subcomandant Marcos del EZLN o l'agricultor francès José Bové.
Encara que també s'ha anomenat antiglobalització, el terme és inadequat doncs, com diu Susan George: «Jo rebutjo la paraula antiglobalització que els mitjans de comunicació ens atribueixen. El combat es dóna, en realitat, entre els que volem una globalització inclusiva, basada en la...