La guerra freda

TEMA 11: LA GUERRA FREDA
1. ORIGEN DE LA TENSIÓ
Va ser una època de tensions internacionals, producte del desacord i la rivalitat entre EEUU i
l’URSS sobre el nou ordre polític que s’havia d’imposar després de la victòria aliada a la
Segona Guerra Mundial. A tots els continents, tant EEUU com l’URSS, havien alliberat països
del domini Alemany, italià o japonès, però això significava intentarexercir tota la influència
política i econòmica possible sobre ells. D’aquesta manera es va anar conformant un bloc de
països amics d’EEUU i un altre d’amics de l’URSS. Aquesta tensió va conduir a una cursa
armamentística i una sèrie d’enfrontaments, encara que no directes, sinó entre partidaris d’un o
de l’altre.
L’URSS va afavorir a Polònia, Romania, Hongria, Txecoslovàquia, Bulgària,Iugoslàvia i
alemanya Oriental, la constitució de democràcies populars, aliades en el bloc soviètic. En
aquests països, els partits comunistes van ocupar el govern. Per altra banda, als EE.UU es va
imposar la doctrina Truman, que plantejava que EE.UU. havien d’abandonar la seua tradició
d’aïllament de la política internacional i passar a l’intervencionisme i predomini als països de
sistemaeconòmic capitalista. Així, els comunistes estaven proscrits a la zona occidental i els
liberals a la zona oriental.
A Estats Units es va imposar un sistema fortament anticomunista que va investigar en tots els
aspectes de la societat i la cultura. El senador McCarthy va fundar el Comitè d’Activitats
Antiamericanes, que era un tribunal polític que va investigar escriptors, actors del cine, etc. Lamajoria dels principals actors i actrius de Hollywood varen ser acusats d’activitats “comunistes”.

2. EL PLA MARSHALL I LA RÈPLICA SOVIÈTICA.
EEUU va oferir un ampli programa d’ajudes econòmiques a Europa Occidental, basada en
inversions i subvencions. Era el Pla Marshall, dissenyat per George Marshall, Secretari d’Estat
del president Truman. Però aquest programa d’ajudes estava supeditat ala sortida dels
comunistes dels governs de França, Itàlia, Bèlgica i Dinamarca, tot i que en aquests països els
comunistes havien participat activament en la lluita contra el feixisme. El pla d’ajuda havia
d’assegurar als EEUU el control dels països beneficiaris.
A 1948 es va crear l’Organització Europea de Cooperació Econòmica (OECE), que englobava
els països d’Europa Occidental, tots ellssota domini nord-americà. Es van invertir 13.000
milions de dòlars que van permetre la reconstrucció econòmica, a canvi d’acceptar les
exportacions d’EEUU i el predomini del dòlar.

El bloc soviètic va respondre a 1947 amb la doctrina Idanov, una idea que plantejava que el
final de la guerra havia contraposat dos models diferents: un imperialista, dels EEUU, i un altre
antiimperialista iantifeixista, en torn a l’URSS. A l’OECE va contraposar el COMECON, una
ària comercial basada en la cooperació política, no en l’iterés comercial.

ELS PRIMERS CONFLICTES
3. EL BLOQUEIG DE BERLÍN
Després de la seua capitulació, Alemanya va quedar dividida en quatre zones d’ocupació
militar: russa, anglesa, francesa i nord-americana. Els acords de Postdam preveien la
reconstrucció d’un Estatalemany democràtic a mig termini, encara que no posava data.
Però a 1949, francesos, anglesos i nord-americans unifiquen els seus territoris, creant la
República Federal Alemanya. En quedava fora el territori sota domini soviètic, que uns mesos
després va crear la República Democràtica Alemanya.
Berlín, la capital, també havia quedat dividida en quatre zones d’ocupació. Es trobava en la
zonasoviètica. L’URSS va decidir tancar les fronteres i aïllar el sector occidental de la ciutat, la
qual cosa suposava un bloqueig de transport, comerç, etc. Aquest moment va provocar molta
tensió. Finalment els EEUU van organitzar amb un pont aeri per proveir de provisions la zona
occidental.

4. CRISI DE TXECOSLOVÀQUIA
Txecoslovàquia estava governada per un Front Nacional, que hi incloïa...