La idea del espai en l'arquitectura grega

“La idea del espai en la arquitectura grega” escrit per R.D. Martienssen, es una tesis d’investigació que ens mostra els factors espaials evidenciats en la construcció i emplaçament dels edificis grecs, com també la planificació i organització de les ciutats gregues. Per dur a terme aquesta tesis, Martienssen va haver d’ analitzar entretingudament els edificis grecs, ara en ruïnes, que encaraconserven la seva finalitat original.
Com es lògic pensar, el concepte de l’arquitectura té per objecte, subministrar abric i un ambient per a realitzar les activitats quotidianes. Però segons Martienssen l’arquitectura va més enllà de la simple idea de protegir-nos. Les primeres construccions de l’home van implicar una modificació mínima del medi natural ja sigui amb l’excavació de coves,l’explotació de les condicions topogràfiques, etc. Aquesta idea no es construir però reflexa un principi de l’idea del que posteriorment seria l’arquitectura. La técnica de definició espaial d’acord a les necessitats humanes, imposa dos condicions pel qual s’han de complir a l’hora de iniciar un procés de construcció: la satisfacció de les exigències de l’ordre i sistema; i la formulació d’unvocabulari estructural.
La conformació dels materials en unitats i la tendència a uniformar el tamany i disseny d’aquestes unitats, va obrir noves possibilitats formals de construcció, que , va permetre al constructor ajustar-se a un pla d’acció conscientment predeterminat, acomodant el mateix als materials i als mètodes constructius. Si durant la construcció no s’havia dut a terme cap mètode i cap plaprevi, partint per la falta d’una idea central, el resultat era incomplet, per tant La materialització de les idees premeditades depenen de la técnica practica i el domini del material disponible per el procés d’acabament.
És important analitzar els principals elements que van representar la base estructural inicial de l’arquitectura.
Estic totalment d’acord amb l’idea que exposa Martienssensobre el paviment o la Terrassa. La creació d’un pla horitzontal o una sèrie de plans horitzontals per a realitzar les activitats de la vida organitzada o col•lectiva és un bon començament per a l’arquitectura. En l’era primitiva es podía trobar un avant pati davant la porta d’entrada. Aquestes àrees no només proporcionen un espai per a les activitats domèstiques quotidianes sinó també satisfanl’exigència intuïtiva de descans i ordre. Un exemple d’aquest tipus de terrassa es a la Creta minoica, “L’espai teatral” a Festos. Aquest espai s’utilitzava per fer teatre i cerimònies. Fins ara hem parlat de Terrassa com element extern”extensió” per aconseguir una definició espaial. En temps històrics, la Terrassa pavimentada va formar part integral de la construcció del temple dòric. AEgipte, a les piràmides d’Abusir, el terraplè comparteix amb una amplia Terrassa construïda en la forma mes normal, propietats comuns de la superfície plana: la de construir un afegit al edifici,i la de transcendir les irregularitats de la superfície del seu emplaçament. Es important destacar aquest element ja que actualment també s’utilitza com a espai per realitzar activitats del dia a dia.
Siparlem de la Terrassa, es important parlar també del mur, la contrapart de la Terrassa. La definició simple és un pla vertical que proporciona una definició del espai. Una superfície horitzontal de certes dimensions proporciona la base del material per a una disposició arquitectònica, però falta el mur, del qual obstrueix l’extensió de la visual més enllà de l’àrea que defineix. El mur ens impedeixla intrusió de les superfícies normalment visibles del medi natural dins del camp de visió. Aquest tipus de restricció que consisteix en l’oposició entre plans perfectament delimitats, subministra una clau per el problema general de l’adaptació del entorn. Comparteixo l’opinió de Martienssen quan ens diu que la funció obstructiva del mur es molt important ja que ens delimita i ens condiciona...