La identitat i la interacció social.

El procés migratori genera un sentiment de pèrdua de la identitat, aquest sentiment normalment s’agreuja amb el canvi de llengua de comunicació. Aquest procés migratori és un procés complicat ambinici en la societat d’origen, que continua en el procés d’adaptació en la societat de destí i que molt sovint suposa ruptures o continuïtat amb la societat d’origen. Aquest procés és realitzamitjançant estratègies d’adaptació construint un espai d’identitat respecte als altres. Aquest recurs és evident en la existència de xarxes socials integrades per familiar i originaris d’una mateixa zonageogràfica que prèviament establerts adquireixen uns models de comportament que determinen la seva identitat en la seva trajectòria en el procés migratori. Aquest models s’utilitzen com estratègies enl’enfrontament amb la societat d’ acollida.
Aquests joves i infants creixen i conviuen amb el procés d’adaptació. Busquen ruptures amb relació a la primera generació amb les lògiques diferencies de tempsi espai. Esta molt influenciada per un model social, per un mercat laboral, pel sistema educatiu...però sense oblidar els models de la primera generació. La primera generació manté la culturad’origen, parla l’ idioma amb dificultat i segueix aferrada a les seves costums. En al segona generació esta més integrada culturalment, esta en constant conflicte amb una pèrdua de respecte vers els grans, sesent més lliure en una societat en la que tenen que donar menys explicacions.

“Grup de pertinença”
Tots tenim la necessitat de que se’ns valori pel que sentim que som, de sentir-nos acollits iparticipar del grup al que pertanyem. Tost tenim la nostra identitat, única i exclusiva i volem que els altres ens hi reconegui. El grup de pertinença és aquell en que habitualment desenvolupen lanostra existència i on exercim un paper: grup de família, grup d’amics, grup de treball....La identitat es desenvolupa en el contacte amb l’altre, basant-se en les relacions socials. La llengua és...