Identitat social, identitat mobil

IDENTITAT SOCIAL, IDENTITAT MÒBIL

MAITE ROCA GINFERRER

Les categories grupals proporcionen una posició social i la percebem d’acord amb la realitat social que ens envolta. En el cas que ens ocupa, tenim un grup dominant, que són els conductors de cotxe i un grup minoritari que són els conductors de bicicleta.

Segons la TEORIA DE LA CATEGORITZACIÓ SOCIAL DE TAJFEL, s’engloben tresprocessos que actúen conjuntament:

➢ La comparació social: En el cas que ens ocupa, agafarem el patró dels conductors de cotxe, grup amb poder adquisitiu alt, més prepotents dins del seu espai i més violents en cas que els hi envaeixin. I tenim el patró dels ciclistes, més esportistes, més preocupats pel medi ambient, més tranquils, més sans. Aquesta comparació la farem per establir un patró que ensfa de guia.

➢ La categorització social: En aquest procés establirem els efectes específics d’accentuació il·lusòria de semblança entre els individus que condueixen un cotxe per ciutat, persones més estressades, persones que se senten segures dins el seu espai, i la creació exagerada de diferències, precisament perquè aquests conductors estan dins i no fora, i que desprecien una altra categoriasocial, la del ciclista que fa nosa, que va per on vol, que té tots els drets però cap deure, que no fa cas dels senyals de tràfic ni dels semàfors.

➢ La identificació: Relacionada amb el coneixement de pertenença als grups socials i per la comparació amb altres grups als quals no pertanys. Vaig en bicicleta per conviccions personals o començo a utilitzar aquest mitjà per formar part d’ungrup.

També identifiquem el concepte anomenat etnocentrisme, la divisió entre nosaltres i ells, entre els que van en cotxe i els que van en bicicleta. I segons al grup amb el qual ens identifiquem, el menysprearem o el valorarem favorablement. I seguint amb aquesta percepció etnocèntrica, podem constatar que entre aquestes dues categories socials segons el seu mitjà de transport, es produeixl’efecte mirall. Això vol dir que quan som els conductors del cotxe, percebem els ciclistes com a part negativa de l’entorn, en canvi quan ens convertim en usuaris de la bicicleta, les característiques s’han tornat positives i són els conductors d’automovils, els causants de tots els problemes. En canvi el concepte anomenat Sociocèntric, no crec que es doni perquè rarament, el grup dominat, el ciclista,admirarà el grup dominant, el conductor de cotxe.

En quan als Perjudicis, que apareixen com a conseqüència de la percepció estereotipada, en aquest cas creiem que van molt relacionats a funcions polítiques, socials i ideològiques. Amb el poder dels mitjans de comunicació i els interessos de les grans indústries automobilístiques, han creat identitats socials en les quals, el ciclista elpresenten com un personatge gairebé ridícul, tant per la vestimenta com per l’actitud i el conductor de cotxe els interessa presentar-lo com a triunfador, ric, atractiu, familiar. Hem pogut veure molts anuncis de TV en els quals es veuen reflectits aquests interessos.

Quan sóc vianant formo part del grup de vianants (Categorització social) i represento el rol de vianant dins de l’estructura social enla qual visc. Camino segura per la vida, no vaig ni molt ràpid ni massa lenta, sobretot quan vaig a treballar. El fet d’interpretar aquest rol de dona que es mou, que fa exercici, s’acaba convertint en part de la meva vida i del que jo sóc dins del meu context social (Teoria de la dramatúrgia de Goffman). Acabo representant aquest teatre tot vigilant que quan haig de creuar algun carrer no vinguinni cotxes ni bicicletes (en aquest moment són per mi una molèstia). També considero que a les ciutats hi ha massa cotxes i per segons quines zones hauríem de restringir la seva entrada (exceptuant els vehicles de càrrega i descàrrega i el transport públic )

EL meu rol i activitat, influeixen en el rol i en l’actuació d’altres: per exemple, en els passos de peatons els cotxes i motos...