Identitat social identitat mòbil

Psicologia social , PAC 2



1. Els mitjans de transport com a generadors de categories socials i processos identitaris.

Si analitzem la relació i el conflicte que oposa les persones que es desplacen amb bicicleta amb les persones que utilitzen el cotxe amb la teoria de categorització de Tajfel, podem entendre que els mitjans de transports són generadors de categories socials i deprocessos identitaris.
Aquest conflicte s’origina en l’espai públic, sobretot urbà, de les societats occidentals on els usuaris dels diferents mitjans de transport comparteixen l’espai per fer els seus desplaçaments. La convivència no és gens fàcil entre els usuaris dels dos mitjans i causa molts accidents. Com il•lustren les entrades dels blocs proposades, conduir una bicicleta o un cotxe sóndues experiències particulars, dos realitats ben diferents que per un procés de comparació fa emergir dues categories distintes que proporcionen una identitat social a cadascun dels seus membres: els ciclistes i els conductors.
D’aquesta dicotomia, els membres dels grups adopten una posició que els diferencia els uns dels altres. Cada membre s’identifica al seu grup, accentuant la semblança ambels altres membres del grup i exagerant les diferències amb l’altre grup. La conseqüència d’aquesta divisió és un etnocentrisme o sociocentrisme que atribueix als membres del altre grup un conjunt de prejudicis mitjançant la construcció d’estereotips que els justifiquen. Tal i com ho il•lustra l’entrada de bloc, “Coches vs bicicletas: esta guerra la televisan”, els ciclistes són presentats demanera ridícula, sota la caricatura del ciclista urbà en mitges, com“hippys” que gairebé no es dutxen ( comentari del bloc) o que no respecten els semàfors. Pel que fa als conductors de cotxes estan descrits pels ciclistes com un grup d’egoistes que contaminen la ciutat i que pensa que les vies li són reservades.
De la mateixa manera que els conductors de cotxes i els ciclistes no són els únics acompartir les vies públiques, es podrien distingir altres categories socials o subcategories generadores d’identitats socials. Segons els mateixos processos, aquestes identitats socials podrien també entrar en conflictes entre ells o amb els ciclistes o els conductors de cotxes. Així, per exemple, els vianants o els conductors de camions també se’ls podria fer protagonistes de tot un conjuntd’estereotips i prejudicis, i fins i tot fer-ne subcategories com: vianants de la 3a edat amb mobilitat reduïda, vianants amb criatures o cotxet de bebé, conductors de camions d’escombraries, conductors de camions d’obra, etc.

2. Com et mous?
Generalment jo em moc a peu o en transport públic. Per les distàncies curtes, em moc a peu i per anar a treballar – treballo al centre de Barcelona- agafo eltransport públic, ja que està força ben comunicat.
Divendres passat, però, estava convidat a una barbacoa a casa d’una amiga que celebrava el seu aniversari. Com que visc a l’Hospitalet i la festa era a Barcelona però hi havia possibilitats d’aparcar, vaig decidir anar-hi en cotxe.
Per les carreteres de la ciutat, conduint, interactuem amb els altres conductors, els ciclistes i els vianants demanera automàtica. Tothom s’executa com en una rutina en aquest “establishment” urbà on cada participant té el seu rol preestablert. Tal com assenyala Goffman, es podia distingir una regió visible i una regió invisible d’aquests rols per a cadascuna de les persones trobades. Des de fora, la regió invisible, només es pot imaginar i queda inaccessible a les altres persones amb qui et creues aquelldia que compartien aquest mateix establishment.
D’aquesta manera, i tornant al meu trajecte en cotxe de divendres passat, saber on i perquè anava aquella dona en el cotxe parat al meu costat al semàfor resta un misteri, de la mateixa manera que les altres persones tampoc no sabien que jo havia passat un mal dia i que per fi em preparava per desconnectar i passar una bona estona envoltat dels...