La literatura catalana als segles XIX i XX.

1. Romanticisme
1.1. Definició i característiques
El Romanticisme es un moviment cultural que s’oposa als principis del despotisme il·lustrat i es el resultat de les profundes crisis socials i ideològiques de l’època. S’estén per tot Europa durant els darrers decennis del s. XVIII i durant el s. XIX, i fa una profunda renovació tant a la literatura com a qualsevol altre tipus d’art i de vida.Les aportacions més importants del romanticisme a la societat van ser la literatura, la dansa, la música i la pintura.

Les característiques principals del Romanticisme són:
Irracionalisme: els autors neguen que tot es pugui explicar amb la raó, per tant neguen part de la realitat i provoca un enfrontament entre ells mateixos i el món.
Evasió: el romàntic opta per escapar de la realitatimmediata que no els agrada i representa altres èpoques, com l’Edat Medieval o llocs llunyans com Orient.
Subjectivitat: per explicar la realitat, com la intuïció, la imaginació,...
Idealisme: l’autor busca sempre el millor, tot l’absolut.
Individualisme: pensen que són únics, que són diferents a la resta de persones, per això s’aïllen en si mateixos.
Soledat: degut a que s’aïllen en si mateixos,sempre busquen la soledat en llocs com castells o cementiris.
La natura es presenta amb un gran moviment i es representen ambients nocturns i solitaris.
Les seves obres acostumen a ser introspectives, nostàlgiques, melancòliques, sobre la soledat, tristesa,...
Es pensa que l’artista neix, no es crea.

1.2. Context històric, social i polític
El context històric en què va aparèixer elromanticisme ve marcat per la presència de dues grans revolucions que provoquen la inestabilitat política i la reestructuració social de l’època.
- La revolució francesa de 1789 va marcar profundament la política europea del segle XIX. A partir d’això, va succeir la divisió de poders, potenciació de les llibertats i els drets dels ciutadans, constitucionalisme… Aquestes reivindicacions van ser assumidesi defensades per una burgesia que cada vegada estava més activa.
- La revolució industrial. La industrialització va augmentar el poder econòmic de la burgesia, que era la principal destinatària dels beneficis empresarials, i que, amb el poder econòmic a les seves mans, es va convertir molt aviat en la classe social dominant.

És una època on els pensadors comencen a determinar les regles i elconcepte de la raó, tan utilitzat durant anys enrere. Kant és qui es va encarregar de demostrar, amb "Crítica a la raó pura", que el concepte il·lustrat ja no servia.


1.3. Autors destacats
Els autors més importants del Romanticisme, són:
-Ramón López Soler (Manresa, 1806 - Barcelona, 1836), el qual va publicar al 1830 la novel·la “Los bandos de Castilla”, el pròleg de la qual va ser elmanifest del romanticisme català i de la novel·la històrica.
-Bonaventura Carles Aribau (Barcelona, 1798 – 1862). Polític, economista, escriptor i periodista, que va publicar al 1833 “L’Oda la pàtria” considerada com la fita inicial de la Renaixença.

Altres autors molt importats i representatius, a nivell internacional, d’aquesta etapa, són Edgar Allan Poe i Gustavo Adolfo Becquer.

1.4. Elromanticisme a Catalunya i el moviment de la renaixença
Durant aquesta etapa, va haver molts canvis politics degut a la inestabilitat política que del moment , i això va frenar el procés d'industrialització que s'estava produint a gran part d'Europa i Amèrica; aquest procés només va obrir-se camí a Catalunya i el País Basc. El desenvolupament de la indústria i el comerç, el reforçament de la burgesiacatalana i el creixement de Barcelona van ser alguns dels factors que van ajudar a determinar els canvis socials i culturals d’aquest període.

Al 1810 el moviment romàntic va arriba a la Península, i partir de la dècada dels anys vint Barcelona es va convertir en un centre del Romanticisme, gràcies a la revista El Europeo, publicada entre 1823 i 1824. Ramón López Soler i Bonaventura Carles...