Expancio De La Llengua Als Segles Xii I Xiv
Els primers autors liris conreaven la poesia trobadoresca en llengua provençal. Pere I va permetre territoris i la vida a la batalla de Muret. Acausa dastp la politica despansio de Jaume I es va diigir cap ala mediterranea i el sud. L'expansió militar va culminar am l'incorporació de Sisilia per Pere IIi la de menorca per alfons II.
Laconquesta de Mallorca, Eivisa i Valencia va suposar l'anexió d'aquestes terres a la corona de Aragó i l'exànsio de la llengia en ser repoblades per catalans.
El contacte amb l'arab i amb l'aragones vadonar forma als parlars balears i valencia.
Aquesta expansió va accelerar i incrementar la presencia del catalá en els de carácter jurídic administratiu religios i histórica.
LA CANSELLERIA REIALLa va crear jaume I, es un organisme administratiu de la Corona d'Aragó , i larxiu de la Corona amb seu a Barcelona. Va diposar que tota la documentacio judicial de valencia fora escrita en Romanç demanera que el català es va convertir en llengua nacional.
Aquesta literatura te com a finalitat recrear el orignes com a poble amb una motivació política clara : Fomentar la propia identitatnacional i legimitar el governants en el poder
JOGLARS I CANÇONS DE GESTA
Els joglars tambe escampaven poemes narratius on els protagonistes (rei o grans señors) apareixien ornats amb les mésexcelses vistuts cavalleresques i religioses.
Son les cansons de gesta. Els joglars eren com uns periodistes que informaven a la `població de les noticies de l'actualitat política i influïen fomentantl'perit nacional.
La literatura heroica la trobem prosificada en la primitiva historiografia.
LES CUATRES GRAN CRONIQUES
La història era una manera de justifficar la política d'un monarca,d'ifondre l'orgull nacional entre la població , de prestigiar o desprestigiar una dinastia o uns señor feudals.
La historiografia es componia d'elements religiosos epic cavallerescos i eren...
Regístrate para leer el documento completo.