La Memòria

El que queda a la memòria és allò que ens marca més i a cada persona, com a ésser únic i individual, ens marquen coses diferents. Per que crec que segons les nostres vivències i experiències, donarem més o menys importància a les coses. Les més significatives són les que queden gravades.
és molt curiós que les persones recordin diferents coses d'un mateix esdeveniment i com béhas dit, aquest fet té la seva explicació a la personalitat de cadascú ja que com sóm diferents, cadascú dona més significat a determinats aspectes. És per això que m'agradaria recalcar el paper que exerceixen les emocions en la percepció.

El que realment m'ha sorprès després d'haver llegit tots els documents i en especial la visualització del video és el fet com através de les percepció dels sentits, on hi influeixen les emocions, podem arribar a modificar el nostre record i fins i tot, distorsionar-los fins el punt de no estar segurs com realment han succeit els fets.

1. Per mi el fet de recordar ve propulsat per un estímul concret d'alguna vivència que hem tingut en el passat i que ha quedat guardada en el nostre cervell. Amb aquestestímul el que fem és buscar entre els fets guardats en cervell i portar-lo a la memòria per tal de reviure'l i poder explicar-lo, compartir-lo o simplement refrescar el que vas viure en aquell moment. (ja veieu que no és gaire diferent, per no dir gens, del que han dit la resta de companyes)

2. Mentre he anat fent els recordatoris (n'he fet dos, un de un fet viscut fa temps i un altre per unfet viscut fa poc, més que res per veure si hi havia gran diferència) m'he adonat que els fets més generals són els que recordem totes molt semblants, amb alguns matissos però són gairebé idèntics els records. Pel que fa a la resta crec que tot són records molt més personals i que gairebé no coincideixen ja que no totes tenim els mateixos interessos i per tant no totes retenim els mateixos detallsen el nostre cervell.Hem vaig aturar un moment a pensar per què jo no recordava aquells fets que m'estaven explicant les meves companyes i vaig arribar a la conclusió que per les meves experiències viscudes donava més importància a altres coses i no a aquelles.

3. El que més m'ha sorprès és que entre totes les que ens vam reunir per recordar vam ser capaces de reconstruir gairebé tots elsmoments de l'experiència viscuda (també ens vam ajudar de fotografies a darrera hora). I també m'ha sorprès que moltes vegades quan recordes se t'apareixen alguns dubtes, no saps si realment allò va passar o no i ho planteges com una pregunta esperant que la resta de companyes t'ho aclareixi. (com ja ha dit la Núria).

Per a mi recordar és fer una mirada enrere i pensar novament en un fet que vasucceir en un moment determinat del passat. Aquest esdeveniment necessàriament va haver de ser prou rellevant per tal de ser arxivat al cervell i, conseqüentment, poder fer referència a ell en algun altre moment de la vida. No obstant, crec que els records poden anar difuminant-se o diferenciant-se del que realment va succeir pel fet que s’han viscut noves experiències que han deixat enrere lesprèvies, cosa que pot causar la variació del record.

Pel que fa a l’activitat de recordar un esdeveniment col•lectivament, no m’ha sorprès que cadascú visqués la mateixa situació d’una manera determinada, ja que un mateix fet pot despertar diferents emocions i maneres de veure’l segons la manera de ser, pensar i sentir de la persona. En el meu cas vam recordar el naixement del meu germà. Cadascú denosaltres va viure el moment de manera diferent. Alguns van explicar anècdotes de les infermeres, altres dels regals que van fer els convidats, altres de com plorava el nadó, etc. El que m’ha sorprès és que la meva mare m’expliqués coses que jo vaig fer i no recordava... He pensat que possiblement és que devia ser petita (9 anys), però en tal cas no recordaria altres de les anècdotes que vaig...