La Monarquia Absoluta Dels Borbó

1.- LA MONARQUIA ABSOLUTA DELS BORBÓ
1.1.- La Guerra de Successió (1700 – 1714)
El 1700, Carles II (últim descendent dels Àustria) morí sense descendència directa. Els candidats al tron eren Felip d’Anjou (nét de Lluís XIV de França) i l’arxiduc Carles d’Habsburg (fill de l’emperador d’Àustria). El testament de Carles II proclamà rei el 1700 al candidat Borbó Felip V provocant aixíl’enfortiment dels Borbó a Europa. Gran Bretanya, Holanda i Portugal ( a favor del candidat austríac) declararen la guerra a França i Espanya provocant així un conflicte d’escala internacional. A Espanya, Castella donà suport a Felip V i Catalunya i València a favor de l’arxiduc Carles d’Habsburg. Internacionalment, els Borbó incapaços de vèncer les forces dels aliats al candidat austríac, però el 1711 JosepI, emperador d’Àustria morí i es va témer que un Habsburg pogués arribar a governar tant Espanya com Àustria, per això Holanda i Gran Bretanya reconegueren a Felip V com a rei d’Espanya i s’acabaren les hostilitats entre ambdós bàndols amb els tractats d’Utrecht i Rastadt (1713 – 1714). Àustria es quedà amb Milanesat, Flandes, Nàpols i Sardenya. Gran Bretanya amb Gibraltar i Menorca.

1.2.- Laresistència Catalana
Inicialment, Felip V va ser acollit a Catalunya sense que s’hi manifestés una hostilitat explícita i reuní les corts (1701) per jurar la constitució de Catalunya. Els catalans però, sabien que l’arribada d’un Borbó significaria la imposició d’un règim polític absolutista semblant al francès. Els comerciants i industrials temien la competència dels productes francesos i a leszones frontereres havia nascut un sentiment antifrancès degut als abusos constants del seu exercit. Les institucions del Principat donaren suport al candidat austríac ja que Felip V imposà un elevat impost als catalans i els obliga a allotjar-hi les seves tropes. Per altra banda també, el virrei Fernández de Velasco violà repetidament les lleis de Catalunya. Els vigatans (partidaris als austríacs)signaren el 1705 el pacte de Gènova pel qual entraven en guerra al costat dels austríacs. 1705 – 1707 s’enfrontaren ambdós bàndols amb igualtat de forces, però a partir de la derrota austríaca a la batalla d’Almansa anà en declivi i només quedaren petits reductes a Barcelona i les Balears. El 1713 es signà el tractat d’Utrecht i tot i que els restants seguiren combatent a Barcelona, Felip V entràel 11 de setembre de 1714 a la ciutat. Una setmana després amb la capitulació de Cardona, Catalunya quedava en mans dels Borbó.

1.3.- La imposició de l’absolutisme: la Nova Planta
Havent guanyat els Borbó, s’implantà el sistema monàrquic imperant des del segle XVII a França on el rei tenia un poder il·limitat i se centrava en la seva persona el poder judicial, legislatiu i executiu. Laderrota de l’11 de setembre donà empenta a Felip V per sotmetre completament Catalunya i tots els altres territoris. Així, es passà d’un poder descentralitzador dels Habsurg, al centralitzador i absolutista poder borbònic. El setembre del 1714 s’aboliren totes les institucions catalanes i els sistemes militar, fiscal i monetari propis, tot implantant el 1716 el Decret de Nova Planta (imposarenl’organització politicoadministrativa de Castella), amb l’excepció de Navarra i el País Basc. La Nova Planta abolí les corts dels diferents regnes i les van integra en les de Castella, al igual que van fer amb els virregnats (excepte Navarra) i crearen demarcacions provincials governades per capitans generals. Es van suprimir les vegueries i s’imposaren 12 circumscripcions (corregiments). Per últim, es creàun nou càrrec, el d’intendent (d’inspiració francesa) que depenia directament del rei i que tenien com a missió recaptar impostos i impulsar les activitats econòmiques.

1.4.- La imposició d’un nou sistema fiscal: el cadastre
El 1714 Felip V es quedà els béns del Reial Patrimoni i s’apoderà dels impostos controlats abans per la Generalitat i el Consell de Cent. El 1716 s’imposà un nou...