La música de schopenhauer

La filosofia de la música de Schopenhauer
Abstract
Schopenhauer fou un autor caracteritzat per la seva passió per la música. Tant alta era la seva afició que fins i tot va atrevir-se a realitzar una filosofia de la música.
El nostre autor argumentava que el món estava dividit en dues idees principals: per una banda la part intel·ligible, el món tal i com el veu el subjecte, la representació.Per una altra aquella substància immaterial que era a tot arreu, la causant de l’egocentrisme humà, la voluntat. Segons ell aquestes dues substàncies formaven el món i la voluntat condicionava a la subjectivitat de la representació.
Per Schopenhauer la forma més eficient (malgrat no ésser permanent) per acabar amb la voluntat era l’art. Aquesta ciència poc racional ens permetia alliberar-nosdel desig causat per la voluntat i arribar a un nivell que la voluntat obstruïa. Tanmateix Schopenhauer creia que no tots els arts tenen el mateix efecte. Segons l’objectivitat i la manca de sentit i sentiments de l’art, aquest era més o menys vàlid per aturar la voluntat. Així doncs mentre la pintura i l’escultura eren arts més baixes, la música representava el major de tots els arts, un artdiferent que permetia a l’individu desfer-se de la voluntat d’una forma total.
Paraules clau
Voluntat: És la darrera realitat subjacent al món de la realitat empírica. Allò que provoca el comportament egoista de l’esser humà i que el condiciona. Està a un nivell diferent del que el coneixement i la raó humana pot arribar a comprendre.
Representació: Juntament amb la voluntat formen el món. La partde la representació és la part intel·ligible i s’hi pot accedir a través de principis racionals. És el món de la ciència o del que tenim a l’abast del nostre coneixement.
Text
És curiós pensar en el que representa la música en si. Aquell art que sense necessitat de saber-ne pot absorbir a tothom. Qualsevol persona podria assistir a una òpera o bé a un concert. Sense tenir en compte l’estilmusical resulta evident que la música té un efecte sorprenent en els éssers humans.
Al llarg de la història ben pocs s’han atrevit a realitzar un estudi sobre aquest efecte, principalment perquè es tracta d’un concepte amb un gran d’abstracció molt elevat que dificulta la seva exposició. Un d’aquests pensadors que s’han atrevit a especular sobre la música ha estat Arthur Schopenhauer.
El nostreautor va crear tot un sistema filosòfic, probablement per justificar la seva afició envers la música. Una forma ràpida de resumir la seva teoria sobre seria amb unes paraules del compositor Ludwig Van Beethoven “la música és una revelació més alta que la filosofia”.
Per començar és necessari exposar que Schopenhauer fou un gran seguidor de Kant, fins i tot ell va arribar a considerar la sevafilosofia com a una continuació de la d’ Immanuel Kant. Però per què fou tant rellevant Kant en la filosofia de la música de Schopenhauer? La resposta està en la Critica a la raó pura. Aquesta obra epistemològica de Kant argumentava que el nostre coneixement era limitat, i que

qüestions com Déu, la totalitat de l’univers o bé l’ànima eren aspectes als quals no podíem accedir. Filòsofs posteriors aKant van descartar aquestes qüestions més metafísiques i és van dedicar a problemes que produïen una major preocupació a l’ésser humà.
Per una altra banda Schopenhauer no va voler prescindir d’aquests conceptes tot argumentant que la renúncia de l’estudi d’aquests era també la renúncia a l’existència d’aquests. I conseqüentment creure en un homo centrisme perjudicial pel coneixement. La respostaque dóna Schopenhauer és que malgrat no poder conèixer totes aquestes qüestions incognoscibles tampoc hem de renunciar a elles, i per tant necessitem una forma de dirigir-nos i abastar tot aquesta sèrie de conceptes. Aquesta forma és materialitzarà sota el nom de voluntat.
La voluntat és la part immaterial del món. La representació, en canvi, és la part material. L’autor comenta que la...