La perspectiva sistèmica en teràpia familiar

La perspectiva sistèmica en teràpia familiar: Conceptes bàsics, investigació i evolució.
(Luis Botella i Anna Ferragut)
Idees principals
LA CONCEPCIÓ SISTÈMICA DE LA FAMÍLIA
La Teràpia Familiar Sistèmica es constitueix en les següents grans corrents o escoles:
1) La Teoria General de Sistemes (Von Bertalanffy, 1954), que ha aportat conceptes importants com la definició de Sistema, ladistinció entre Sistema Tancat/Obert, la premissa de la Totalitat o la No Sumativitat, i la definició de circularitat i equifinalitat.
2) La Cibernètica (Wiener, 1948) que basa les seves explicacions sobre el funcionament dels Sistemes, en els processos de funcionament, com el Feedback, l’homeostàsis i la morfogènesis.
3) Teoria Comunicacional (Watzlavick, Beavin i Jackson, 1967), que s’estructura alvoltant de conceptes importants com la Impossibilitat de no comunicar: Els humans sempre estem comunicant, fins i tot quan intentem no comunicar. Aquesta corrent desglossa la comunicació en aspectes de contingut (nivell digital) i relacionals (nivell analògic). Cal tenir-la en compte perquè es refereixen, respectivament, al contingut semàntic del missatges, i al to i la forma com es transmet. LaTeoria Comunicacional sosté que la definició d’una interacció està condicionada per la puntuació de seqüències entre participants, i que tota relació és simètrica o complementària, segons es basi en la igualtat o en la diferència, respectivament.
4) Conceptes Evolutius i Estructurals (Haley, 1981) , que expliquen el cicle vital i les seves fases, pel que pot passar un sistema com la família. Nonomés detalla les circumstàncies de cada fase, sinó la crisi o el canvi que pot generar el fet de passar d’una fase a l’altra. Referits a l’estructura, la teoria sosté que l’existència de sub-sistemes dins dels sistemes permeten la diferenciació de cada sistema i la integració de nous membres.
La família des de l’òptica sistèmica: Síntesi.
En resum, i tenint en compte tot l’exposat a dalt, laperspectiva sistèmica entén la família com un sistema obert, separat de l’exterior per les seves fronteres i estructuralment compost per subsistemes, amb diverses formes de jerarquització. Els membres del sistema familiar organitzen i regulen la seva interacció mitjançant processos comunicatius digitals i analògics, que defineixen relacions de simetria o complementarietat. Aquesta organització escaracteritza per les propietats de totalitat o no sumativitat, per patrons de circularitat i equifinalitat. Manté la seva organització mitjançant processos homeostàsics i l’altera per processos morfogenètics.

LA INTERVENCIÓ SISTÈMICA: DE L’INTRAPSÍQUIC A L’INTERPERSONAL I DEL PER QUÈ AL COM
La distinció principal de la intervenció sistèmica és que no es produeix directament en l’individu(intrapsíquic) sinó que té en compte tot el sistema al voltant d’aquest, i en això es basa el seu enfocament (interpersonal). D’aquesta manera, més que l’individu, el que es converteix en l’objecte de la teràpia són les característiques de l’organització del sistema familiar en el que habita, hi desenvolupa les seves interaccions i en les conductes col·lectives que generen aquestes interaccions.
Ellema principal de la intervenció sistèmica és que: “tota acció terapèutica que no s’interessi per les pautes d’interacció, no hauria de considerar-se sistèmica.”
La segona característica important, es produeix quan als anys 50-60, la perspectiva sistèmica opta per desvincular-se d’aquelles corrents que s’interessaven per la causalitat, per passar centrar-se en la pragmàtica de la interacciófamiliar. Això és el salt qualitatiu del Per què al Com, i s’il·lustra perfectament amb la següent seqüència interrogativa: “Qui fa què a qui quan?”
Per tant, l’objectiu d’aquesta pregunta composta, no és dedicar-se exclusivament a l’individu que ha realitzat la demanda, sinó realitzar hipòtesis més globals sobre la família i el seu sistema, ja que la conducta de cada membre està connectada amb de...