La Poesía Lírica

4.4. La poesia lírica
La poesia lírica, anomenada així perquè s’acompanya amb el so d’una lira, va néixer a Grècia després de l’edat heroica, quan es formaren les diverses polis on floríuna classe social nova. Representa la descoberta i la conquesta de la personalitat humana, de l’home com a individu que ja no contempla i descriu el món que li és extern, sinó el seu esperit:el cant expressa les passions, el sentiments i el pensaments del poeta.
Podem afirmar que la lírica dels grans poetes llatins (Catul, Horaci, Ovidi) ja és totalment llibresca, encara queno hi havia llibres, sinó rotlles de papir manuscrits que la gent lletraferida podia anar a llegir a les biblioteques públiques. La primera lírica en llengua romànica va ser creada pelstrobador, que reflectia la societat feudal en la manera com el trobador professava el seu amor a la dama que estimava.
4.5.La poesia dramàtica
Cap al final del segle VI a.C prenen dignitatliterària el món grec les formes de la poesia dramàtica, que els antics varen classificar en tragèdia, comèdia, drama satíric i mim. La tragèdia i comèdia varen assolir una grandesa que no haestat encara superada.
Orígens. Problemàtica
En una època molt antiga, es feien unes danses sagrades que representaven mímicament les gestes atribuïdes als déus o les seves aventuresmitològiques.
Orígens de la tragèdia
La tragèdia va ser una creació característica de la democràcia atenesa. El mim és molt més antic que la tragèdia i va donar-li la forma dramàtica.
Orígens dela comèdia
Aristòtil explica l’origen de la paraula comèdia: ve de komos, que significa poblet, vila; per tant, la comèdia era el cant de komos, nom de la festa dionisíaca en què elsparticipant anaven disfressats de figures d’animals.
Conclusió
Totes les formes teatrals que varen néixer a Grècia i que han continuat evolucionant amb els segles tenen una base comuna.