La primera guerra mundial o el estallido de un nuevo mundo

... la meva formula és sempre la mateixa. Política exterior? Fer la guerra. Política interior? Fer la guerra. Sempre la guerra. He procurat mantenir la confiança en els nostres aliats. Ens abandona Rússia? Continu fent la guerra. És obligada a capitular Romania? Continu fent la guerra i la continuaré fins el darrer quart d’hora... Us ben juro que la justicia farà la seva obra. El govern farà laseva obra. El govern cumplirà amb el seu deure. Seguirà la guerra fins la pau victoriosa. I si aquí hi ha algú que estigui disposat a rebutjar la guerra, que ho digui ¡¡.

Clemenceau, primer ministre francès.
Discurs del 8 de març de 1918 davant la Cambra dels Diputats

LA PRIMÈRA GUERRA MUNDIAL O L'ESCLAT D'UN NOU MÓN

Austria declarà la guerra a Serbia i Rússia, i sense consultar ambFrança o la Gran Bretanya, movilitzà el seu exèrcit.

El 28 de juny de 1914, l’estudiant serbi Gabrilo Princip va disparar dos trets a l’arxiduc Francesc Ferran, hereu del tro de l’Imperi Austro-Húngar, en un carrer de Sarajevo. Les cases reinants en Rússia, Alemanya i Gran Bretanya haguéssin entés una repesàlia fulminant i brutal de Viena, però Àustria va deixar refredar el cadàver del seuArxiduc. El que va succeïr més tard fou una cadena d’errors i d’irresponsabilitats que va costar més de vint milions de vides i que va arruinar Europa, apartant-la de la preminència mundial. Per què va passar? Pot ser, entre d’altres coses i com deia Sir Winston Churchill , perquè l’Europa en pau s’aborria. Churchill escriuría: “Satisfetes per la prosperitat material, les nacions lliscaven impacientscap a la guerra”. Una guerra que tothom s’esperava guanyar.

Els moviments obrers socialistes s’havien enfortit a començaments del segle XX i eren propensos a vagues per a cercar els seus propòsits. Alguns historiadors argumenten que el desig de suprimir el desordre intern podria haver alentat a alguns líders el 1914 cap a la guerra. D’altra banda, no tots els grups ètnics havien assolit lapossibilitat de crear una nació durant el creixement dels nacionalismes durant el segle XIX i això creà conflictes i reticències.

El militarisme augmentava la influència dels líders militars i el creixement d’exèrcits masius a partir del 1900, no només incrementà les tensions ja existents, sinò que provocà com una atmòsfera bèlica a tot el continent.

El conflicte es desencadenà de la següentmanera: Viena va presentar un ultimàtum a Belgrad el 23 de juliol i le concedí 48 hores per a respondre’l, pero Sèrbia el va rebutjar en part el dia 25 i Viena li declarà la guerra el 28 de juliol. Rússia va reaccionar amb la motilització general i Alemanya exigí que la desconvoquès amenantzant també amb la guerra. I davant el rebuig rús, va ordenar la seva movilització general l’1 d’agost. Com sifós un dòmino, un darrera l’altre, els països implicats en les aliances anirien entrant en el conflicte.

Semblava que tothom estava content i Europa anava contenta cap a la guerra. Van haver manifestacions de content a Moscou, Viena, Belgrad, Londres, però fou a Alemanya i França on l’alegria es va desbordar. El 1914 feia quaranta i quatre anys que Alemanya no entrava en combat, és a dir, dosgeneracions d’alemanys s’havien dedicat a construir un poderós país.

Antecedents

És difícil descriure quines varen ser les situacions que provocaren l’esclat de la “Gran Guerra”, però des de la fi del segle XIX ens trobem en una època de canvis, sobre tot polítics i econòmics, que faran trontollar molts dels esquemes establerts.

Europa i el seu predomini mundial a començaments segle XIXCinc potències europees determinen les relacions internacionals al començar la segona dècada del segle XIX: Gran Bretanya, França, Alemanya, Àustria-Hongría i Rússia. Opossades unes a altres pels seus interesoss i per les formes característiques de les seves estructures polítiques, econòmiques i socials, exercien primacia econòmica i política sobre els altres territoris. Tot i la seva...