La Psicologia Com A Ciència

U1 – La psicologia com a ciència 1.1. Evolució històrica de la psicologia La psicologia és l’estudi científic de la conducta i els processo mentals, analitza com els éssers humans pensen, senten, i aprenen per adaptarse al seu ambient. La conducta canvia mitjançant l’experiència i l’aprenentatge, els canvis en l’estat fisiològic i les variacions socioculturals. La psicologia tracta de comprendreper què els humans es comporten como ho fan i aborda temes que comprenen des de la fisiologia del cervell fins a la socialització humana, des de els processos cognitius fins als problemes clínics. Ebbinghaus: “La psicologia té un ampli passat i una curta història”. A. Fonts de la psicologia La paraula psicologia prové de dos termes grecs: psyché (psijo=respirar) que vol dir ànima (allò que dónavida o anima al cos) i logos que vol dir coneixement (allò que es diu). Les arrels de la psicologia són: La filosofia La fisiologia La metodologia científica

L’objecte d’estudi de la psicologia ha estat: L’ànima La ment La conducta

Precedents: o Plató (S IV aC) “L’home és la seva ànima” Dualisme ànima-cos (l’home és un compost d’ànima i cos). L’ànima és d’origen diví, distinta del cos,immortal i immaterial. El cos no és més que un recipient de l’ànima i està sotmès al seu designi.

1

Concepció tripartida de l’ànima: - Ànima sensible (abdomen, sentiments relatius al cos) - Ànima irascible (pit, passions) - Ànima racional (cap, raó) o Aristòtil (S. IV aC) L’ànima és un element o principi biològic. L’ànima és una propietat de l’ésser viu i coincideix amb les seves funcions.“L’ànima és la forma d’un ésser natural organitzat”. L’ànima és una funció del cos, per tant no és una cosa diferent del cos i mor amb el cos: quan mor el cos, mor l’ànima. Funcions de l’ànima: - Vegetativa (Créixer i nodrir-se) - Sensitiva (Percepció i moviment) - Racional (Pensament) o Descartes (S. XVII) Ànima i cos són dues substàncies diferents que estan unides accidentalment (el cos és extensió il’ànima pensament). El punt d’unió entre cos i ànima és la glàndula pineal (epífisi) a través del qual es comuniquen.

Descartes divideix els actes en voluntaris i involuntaris. Els actes involuntaris (reflexos) són reaccions automàtiques a estímuls externs. Els actes voluntaris són estan dirigits per la ment (immaterial) i són producte de la decisió del subjecte. Els estímuls de l’ambient són detectatspels òrgans sensorials, transmesos al cervell per mitjà dels nervis. Des del cervell sorgeix l’ impuls per actuar a través dels músculs que fan l’acció involuntària.

2

Els actes voluntaris originats per la ment són independents dels estímuls externes. Donat que la ment no és una realitat física, la ment es comunica amb el cervell mitjançant la glàndula pineal. Gràcies a aquesta interaccióla ment podia realitzar actes voluntaris i ser conscient dels involuntaris. El dualisme ment-cos cartesià va dividir el camp d’estudi de la conducta humana en dues tradicions diferents: la primera es va dedicar a l’estudi de la ment i el seu funcionament utilitzant la introspecció com a mètode d’anàlisi. La segona tradició va investigar els reflexos, aquests estudis els van fer els fisiòlegsmitjançant l’observació i l’experimentació. B. Impacte de la teoria de l’evolució La teoria de l’evolució va presentar un nou enfocament de l’anàlisi de l’activitat mental i de les emocions humanes. Darwin va salvar l’abisme entre l’animal i l’humà en relacionar el comportament humà amb l’evolució del organismes. La hipòtesi de Darwin va influir en la psicologia evolutiva, en l’estudi de la motivació ien l’anàlisi de les diferències individuals. C. Primeres teories científiques Cap a finals dels S. XIX la psicologia va acabar desenvolupar un saber independent de la filosofia.  Estructuralisme Wilhelm Wundt és considerat el fundador de la psicologia científica. Va crear el primer laboratori de psicologia experimental a Leipzig el 1879. Va escriure Elements de psicologia fisiològica on...