La Reinaixença, Terra baixa d'Àngel Guimerà


La Renaixença
La renaixença és un moviment cultural que pretén la recuperació de la llengua i la literatura catalanes després de segles de decadència cultural. El programa literari es caracteritza per: Recuperar l'ús de la llengua en àmbits culturals i literaris. Enllaçar amb la tradició medieval. Conrear en els diferents gèneres (poesia, prosa, teatre). Restablir els Jocs Florals.
LaRenaixença comença amb la publicació de "La Pàtria" de Bonaventura Carles Aribau el 1833. És un cant d'enyorança de Catalunya i d'exaltació de la llengua. El 1859 es van inaugurar els Jocs Florals, que durant dècades van constituir la plataforma fonamental per la reactivació de la literatura catalana i la creació d'una consciència nacional.
Característiques
Al segle XIX es va produir a Catalunya unmoviment de recuperació de la identitat catalana que va rebre el nom de Renaixença . I aquest corrent ideològic, cultural i literari va aparèixer paral·lelament a l’esclat del Romanticisme literari, la influència del qual va arribar al nostre país. La introducció dels ideals romàntics, a través de revistes com El Europeo o El Vapor , va afavorir el desenvolupament del programa de la Renaixença,centrat bàsicament en la recuperació de la llengua catalana com a llengua literària (com a llengua de cultura). El terme Renaixença va sorgir de la publicació de la revista que portava aquest mateix nom: La Renaixença , l’any 1871. L’any 1833 va representar la data d’inici d’aquest moviment, amb la publicació d’un poema de Bonaventura Carles Aribau, La Pàtria , a la revista El Vapor . Aribau(polític, escriptor i economista) va viure uns anys a Madrid, on va treballar per l’empresari català Gaspar de Remisa, a qui va dedicar La Pàtria, amb motiu de la seva onomàstica.

1.Terra baixa
Terra baixa es una obra d’Angel Guimerà publicada l’any 1896. Es una obra on ell tracta els moviments realistes i romanticistes, ens parla de la realitat del moment, de la realitat social: l’existència delsamos i treballadors. L’obra pertany a la segona etapa de l’època literària de l’autor. 
Els personatges d’aquesta obra viuen un drama rural on no hi falten els trets de Guimerà. Aquests trets son, bàsicament introducció d’un personatge desarrelat socialment, que viu apartat de la civilització i que, per mitjà de l’amor aconseguirà canviar la direcció de la seva vida. 
Els personatges utilitzen unllenguatge col·loquial i popular amb barbarismes, que, ajuda als lectors i espectadors a una millor comprensió de l’obra. Tots els personatges de l’obra surten d’una realitat abstracta, es a dir, són personatges simbòlics creats per l’autor sense basar-se en cap persona real. Els personatges són presentats d’una manera indirecta, per exemple en el cas d’en Manelic, que els altres personatges etvan dient qualitats seves com “es un tros de pa” o “es un bon noi”. 
El tema principal de l’obra es un triangle amorós entre el Sebastià, la Marta i en Manelic. La Terra baixa simbolitza la nova societat, i és una crítica a aquesta societat perquè és on els homes es tornen malvats i hipòcrites. Es reivindica un retorn cap a la terra alta, el lloc on res ha canviat i els homes són bons i innocents. El Manelic és el personatge principal de l'obra, i és enganyat pel Sebastià, que li ofereix la mà de la Marta amb la finalitat de no aixecar sospités de la relació il·lícita que manté amb ella.
Sebastià és el terratinent de la Terra baixa. Es caracteritza per ser una persona burleta, superba i sense escrúpols. Ell és l'amo de tot, fins i tot de les persones que hi viuen, com és el cas de laMarta, amb la qual manté una relació amorosa en secret des que ella tenia quinze anys. Programa el casament de la Marta i el Manelic per no aixecar sospites de la seva relació secreta. 
Tomàs 
El Tomàs és un ermità savi que va casar la Marta i el Manelic sent desconeixedor de l'engany d'aquest matrimoni. Per aquesta raó, quan s'assabenta que aquest matrimoni és una argúcia del Sebastià, se sent...