LA RELACIÓ GOVERN-OPOSICIÓ S'HA DE RACIONALITZAR


DADES DE L’ARTICLE:


Caràcters actuals: 27.240


LA RELACIÓ GOVERN/OPOSICIÓ EN EL MÓN LOCAL HA DE CANVIAR: S’HA DE RACIONALITZAR1

Isidre Llucià i Sabarich
Secretari-Interventor d’administració local d’habilitació estatal
Professor associat de Dret Administratiu de la Universitat de Girona

Índex
1.- Introducció
2.- Anàlisi de la situació actual
3.- La desviació del rold’oposició
3.1.- L’individu
3.2.- El Grup polític
4.- Proposta de solució al problema
5.- Conclusions
6.- Bibliografia, articles i monografies, i webgrafia
6.1.- Bibliografia
6.2.- Articles i monografies
6.3.- Webgrafia

1.- INTRODUCCIÓ
La política, en tant que procés de presa de decisions, és un element consubstancial, essencial i fonamental a la pròpia i de la pròpia humanitat; ens diuAristòtil2: “la natura arrossega, doncs, instintivament a tots els homes a l’associació política”. Com a conseqüència lògica d’aquest axioma, afirmem que el polític és l’actor imprescindible dins aquest context. Fins aquí doncs, tots hi estarem d’acord. Ara bé, acceptat que la política és connatural a la mateixa societat i que el polític és l’actor necessari per a la praxi política, també es cert queavui per avui, una part significativament elevada d’aquesta societat ens posaríem ràpidament d’acord en que precisament és la pràctica, l’exercici i les actituds allò que no funciona. Hi ha excepcions, honroses, discretes, meritòries i dignes excepcions, però són una minoria, malauradament, per això el present treball vol ser, també, un reconeixement per a tots aquells que en cap cas es poden sentiral·ludits pel contingut del que segueix.
De forma molt gràfica, Carles Capdevila, a la seva columna del diumenge 6 de març al diari ARA, amb el títol: Els debats sense sortida ens maten. Diu: “Suposem que té part de raó el Govern quan diu que el tripartit va gastar més del que podia, i imaginem que té raó el tripartit quan acusa el Govern de carregar-li el mort del deute en excés, i donem per boque l’encerta el Govern quan denuncia poca lleialtat de l’oposició en moments difícils de retallades imprescindibles, i acceptem que té arguments l’oposició per respondre: “Doncs apa que tu!”. Entesos. I què? De debò que aquest és el tema? Segur que ens podem permetre el luxe d’anar allargant la picabaralla (...)? Creuen que saber qui té més culpa que el país no se’n surti ens consolarà? Pensenque la prioritat en aquests moments és anar elaborant documents per acusar l’altre o defensar-te a tu? (...). De vegades em temo que no és ni tan sols pur electoralisme. És orgull personal, són ferides obertes, és estar atrapat en la bombolla de les declaracions, és el vici d’acusar i de desmentir. (...)”
L’acció política de la oposició ─ ni tampoc la del govern ─, no pot ser en cap cas, unaconfrontació permanent per a desgastar els adversaris en una pugna partidista que gairebé mai respon a criteris d’objectivitat i racionalitat, i si a estratègies de partit, a interessos polítics i, bona part de vegades també, a interessos personals; l’interès general, la gestió de la cosa pública queda en segon terme. Les eleccions municipals no poden continuar ─ com fins ara ─ essent una contesa i unalluita entre diferents bàndols del municipi. El procés electoral només hauria de tenir un únic objectiu: la recerca dels millors representants, els més ben preparats i els més adequats en cada cas, de la comunitat, per a la comunitat, per tal d’exercir les responsabilitats en la cosa pública que els hi siguin encomanades per mandat i per llei.
És imprescindible, doncs, que la racionalitat passia formar de la normalitat en l’acció i modus operandi de les relacions entre govern i oposició. En l’esfera local l’acció política desitjable de l’oposició seria aquella que ens apropa al Bon Govern, on l’actor polític no es vegi obligat a actuar en contra de res ni de ningú, per interessos, tàctiques i/o estratègies electorals i/o de partit, sinó a sumar els seus plantejaments, les seves...