La restauració

Solo disponible en BuenasTareas
  • Páginas : 7 (1591 palabras )
  • Descarga(s) : 0
  • Publicado : 11 de enero de 2012
Leer documento completo
Vista previa del texto
La Restauració

UN NOU SISTEMA POLITIC
Grups conservadors españols reven amb satisfaccio la Restauracio, perque esperaven que tornes l estavilitat politica i posaria fi a qualsevol intent de revolucio. Canobas plantejava nou model politic que superes problemes del liberalisme (caracter partidista, excoloent moderats, intervencionolisme dels militars en politica i proliferacio enfrontamentscivils). Per aconseguir el proposit planteja elaborar un sistema bipartidista i pacificar al pais posant fi a la guerra de Cuba i al conflicte Carlí.
1a Mesura(Convocatoria per corts constituients, que es van fer amb sufragi universal malgrat que despres es va tornar al censatari.

CONSTITUCIO DEL 1876
Es una mostra del liberalisme doctrinari, caracteritzat per sufragi censitari, sobiraniacompartida entre corts i rei, Constitucio de caracter conservador inspirada en valors historics tradicionals de la monarquia, religio i propietat.
Es considerava la monarquia com una institucio superior, permanent i a l marge de qualsevol desicio politica. Constituïa un poder moderador que havia d exercir d’arbitre entre la vida politica i garantir l’alternança dels partits politics. S’atorgavenpoders amplis al monarca: dret de vet, nomenament de ministres, potestat de convocar corts.

Corts bicamerals, compostes per senat i congres de diputats. La Constitucio no fixava el sufragi, pero una llei del 1878 va establir vot censetari. El 1890 el partit liberal era en el poder i va aprovar sufragi universal masculí. La Constitucio tambe proclamava confessionalitat catolica de l’Estat,malgrat que tolerava altres creenses. La constitucio tmb incloïa una declaracio de drets, pero van tendir a restringirlos, especialment els d’imprenta, expressio i reunió.

BIPARTIDISME I TORN PACIFIC
Canovas introdueix un sistema bipartidista i en l’alternança de poder, on renunciaven als pronuinciaments. Hi havia un torn pacific de partits que garantia estabilitat institucional i posa fi a laintervencio militar en politica. Al 1875 s’estableix un ordre que els militars tenien la missio de defensa i seguretat del pais.

FI DELS CONFLICTES BELICS
Forces carlines sota comnandament de Ramon Tristany aconsegueix victories com la d’Alpens. Aquell any tambe conquereixen la seu d’Urgell, ocupen Igualada, Manresa, Vic i Olot. Al 1875 es va expulsar als carlins i s’els derrota a tot Catalunya.Al 1876 Carkes va al exili. La consequencia va ser abolicio del regim foral.
L’acabament de la guerra carlina posa fi a la insurreccio cubana (Guerra dels Deu Anys 1868-1878) i al 1878 es signa la Pau de Zanjon (abolicio esclavitud i reformes politiques i administratives per Cuba que tindria representants a les corts espanyoles).

La vida politica i alternança en el poder

ELS PARTITSDINASTICS
Canovas transforma el partit alfonsi en el Partido Conservador. El seu projecte necessitava un partit de caracter mes progresista, llavons Sagasta forma el Partido Liberal.
Conservadors i liberals eren partits de minories. Defensaven la monarquia, la Constitucio, la propietat pricada , conolidacio estat liberal, unitari i centralista. Els Conservadors proposaven sufragi censetari idefensa Esglesa i ordre social, En canvi, els Liberals eren partidaris de sufragi universal masculi, reformisme social progressista i laic. El torn pacific tenia com a objectiu assegurar l’estabilitat institucional.

FALSEJAMENT ELECTORAL I CACIQUISME
El torn es va mantenir + de 20 anys gracies a la corrupcio electoral i utilitzacio de la influencia i poder economicc dels cacics.
El falsejamentes va aconseguir per mitja del restabliment del sufragi censetari, el pes electoral mes gran dels districtes rurals , mes facilment manipulables i trampes electorals.
Els cacics eren rics propiataris que tenien gran influencia en la vida local en aspecte social i politic. Amb la seva influencia , els cacics orientaven la direccio del vot, agraïen amb favors la fidelitat electoral i discriminaven...
tracking img