restauració

Perode de la histria dEspanya que comprn des del desembre del 1874 fins a labril del 1931, i que correspon al regnat dAlfons XII (1874-85), a la regncia de Maria Cristina dustria (1885-1902) i alregnat dAlfons XIII (1902-31). Hom pot distingir-hi tres etapes. La primera (1874-76) s la dinstallaci i consolidaci, i sinicia amb el pronunciament del general Martnez de Campos a Sagunt (la Saguntada),el 29 de desembre de 1874, i la formaci, quaranta-vuit hores ms tard, del ministeri-regncia presidit per Antonio Cnovas del Castillo, lhome que havia inspirat el liberal manifest de Sandhurst aquellmateix any, que encarril civilment la Saguntada i naconsegu la legitimaci amb la constituci del 1876. El nou sistema, de grat o per fora, incorpor els ms importants elements civils (la premsa i elrepublicanisme, duna banda la burgesia, de laltra), religiosos (acceptaci del liberalisme poltic per part dels catlics intransigents) i militars (duna banda, el carlisme fou venut al camp de batalla delaltra, els generals addictes foren obligats a actuar en llur prpia esfera). En una segona etapa (1876-98) el sistema sinstitucionalitz i sestabilitz. Sestabl el torn de partits en el poder, i el senati la cambra de diputats restaren en mans de lalta burgesia, que margin el proletariat i immobilitz no sols la revoluci poltica oberta lany 1868, sin tamb la revoluci social apuntada lany 1873. Lainstitucionalitzaci del sistema saconsegu, duna manera dificultosa, neutralitzant, sense resoldre cap dels problemes que es plantejaven en primer lloc, la crisi colonial (1868-98) en segon lloc, lintentregeneracionista de les classes mitjanes i de la petita burgesia, ms o menys europetzades en tercer lloc, linternacionalisme obrer, que, amb la creaci del Partido Socialista Obrero Espaol (1879),oferia una embrionria alternativa de canvi social i, finalment, el problema plantejat pel nacionalregionalisme. El perode final (1898-1923), de crisi i esfondrament del sistema, comen amb la prdua de...