La rosa tatuada

1. PRESENTACIÓ

Tennessee Williams va escriure La rosa tatuada durant la seva estància a l’Hotel Colón de la ciutat de Barcelona. Més de setanta anys després, l’obra s’ha estrenat finalment a la capital; a la Sala Gran del Teatre Nacional.

Ens narra la història de Serafina Delle Rose (Clara Segura), una temperamental dona siciliana que viu en una petita comunitat d’emigrants de la sevamateixa procedència al sud dels Estats Units, aprop de Nova Orleans. A l’inici se’ns mostra la protagonista esperant l’arribada a casa del seu marit, suposat transportista de platans, quan és anunciada la seva mort. Sent aquest començament una espècie de “pròleg”; el punt de partida de la història. Mostrant-nos la mateixa residència tres anys després, comença verdaderament la trama, en una solajornada. Serafina és una altre dona que, enfrentada a la desesperació després de la seva perdua, ha decidit aïllar-se del món. Reclosa al seu pròpi domicili i lliurada a la veneració del seu difunt espòs, espera el mateix comportament per part de la seva filla adolescent Rosa. No obstant, l’engany en que tracta de viure cada vegada li resulta més incosistent, fins que acaba ensopegegant amb el sobtatrenaixement del seu propi desig amb l’imprevista aparició de Alvaro Mangiacavallo (Bruno Oro), un transportista de platans que l’ajuda a redescobrir de la seva sexualitat. Produint un impacte en la seva vida i el seu entorn.

És un cant a la vitalitat, a la vida, la felicitat i la bellesa del món, de la passió i el desig através del les ferides i el sufriment, un xoc entre la rigidesa del’entorn que envolta la protagonsita i el descobriment de la seva nova sensualitat. La part dionisíaca de l’existència humana.

2. ANÀLISI DE LA NÒMINA TEATRAL:

Estrenada a Broadway l’any 1951 i traslladada a la gran pantalla el 1955. Escrita en plena maduresa creativa de l’autor i descrita per ell mateix com a “testimoni del meu amor pel món”. El viatje que proposen els temes que abarca té méstrascendència que l’argument en sí. Aboca les contradiccions humanes i l’engany de l’ànima a través de uns personatges femenins extraordinaris. És rica en contrastos en els seus registres i en la varietat d’emocions que fa viure al espectador.
Williams ens mostra la profunditat del seu teatre, la seva llibertat i ambició entre un repertori que compta amb títols com Un tranvia anomenat desig o La nitde les iguanes. Obres que busquen arribar a l’interior de l’espectador i no deixar-lo indiferent tractant temes profunds, contradictoris, jocosos i dolorosos. Tracta d’exposar els grans temes de l’existència humana en condicions modernes. Parla de la bellesa de la vida i dels misteris que ens surgeix, des de un punt de vista íntimim i personal. L’autor viva un moment d’esplendor amorosa quan la vaescriure i això és reflexa en la seva intecionalitat. És per això que és decrita per la pròpia directora, Carlota Subirós, qui l’identifica amb certs aires lorquinas com un “cant al plaer i a la bellesa del món i de la vida, des de el plaer carnal i apasionat”, deixant entre veure una idea del que preten transmetre al públic; una intensitat vital acompanyada d’una forta poètica personal.Aquests temes són canalitzats a través d’una dona en particular i les circumstàncies en que es veu rodejada. Ens trobem amb Serafina, mare i vídua, de caràcter fort, voluptuositat i gestualitat mediterrània, amb mentalitat conservadora però de temperament apassionat. La caracterització del personatge principal es contrueix en base a una psicologia eleborada, en diferència a altres personatgessecundaris que s’ajusten clarament a models estereotipats dins la conjuntura general. Un clar exponent serien el venedor (Pepo Blasco), de qui no arribem a veure més enllà del seu comportament fanfarró, o el pare Leo (Oriol Genís), qui s’atèny al seu paper d’ajut moral a la part més dèbil de la comunitat. El mateix succeeix amb personatges sense trascendència com la impertinent clienta de la modisteria...