La Segona Guerra Mundial - Charles De Gaulle
Páginas: 7 (1680 palabras)
Publicado: 2 de diciembre de 2012
La Segona Guerra Mundial
Charles de Gaulle
(1890-1970)
En aquest treball s’explicarà el motiu de l’estreta relació entre Churchill i De Gaulle durant la Segona Guerra Mundial i el motiu que aquesta no fos gaire afectiva. També s’explicarà el paper del general Charles de Gaulle en la Guerra.
A la dreta, Churchill, primer ministre britànic. A la seva esquerra, De Gaulle, general francès.Visita a París: 11 de novembre de 1944. Aquell dia, De Gaulle va convidar a Churchill com a representant de les forces aliades per reafirmar el poder de l’aliança.
De Gaulle va declarar en referència a aquell dia: “estem encantats de rebre els nostres convidats, no només pel fet de poder-los saludar a la nostra capital, sinó que també per demostrar la nostra aliança, que cada vegada s’ha fet mésnecessària per culpa de les cruels vicissituds”.
Biografia
Charles de Gaulle (Lille, 22 de novembre de 1890 – Colombey-les-Deux-Églises, 9 de novembre de 1970) va ser un militar, polític i escriptor Francès. Des de 1958 a 1969 va ser President de la República Francesa.
Durant la Primera Guerra Mundial va lluitar com a capità, tot i que va ser ferit i capturat pels alemanys. Durant elperíode d’entreguerres va ser secretari del Consell de Defensa Nacional (1937 – 1940) sota el mandat del mariscal Philippe Pétain.
Durant la Segona Guerra Mundial, i davant la invasió d’Alemanya a França el maig de 1940, De Gaulle es va exiliar a Londres. Després de la invasió, el juny de 1940, el mariscal Pétain havia firmat un armistici amb l’Alemanya nazi. D’aquesta manera, França va quedar divididaen dos: la França alemanya i la França de Vichy, que seguia una política col·laboracionista amb el règim nazi. De Gaulle, en el seu exili a Londres va fundar el moviment França lliure en contra del govern de Vichy.
En vermell, la zona ocupada per Alemanya
i en blau, la França de Vichy
Exili a Londres
En establir-se a Londres, l’any 1940, Charles De Gaulle va establir el govern francès al’exili i l’anomenà França Lliure o França Combatent. Aquest govern, va ser fundat el 18 de juny de 1940, dia en que De Gaulle es va dirigir als francesos des de la cadena televisiva britànica BBC, enviant un missatge esperançador de llibertat pel poble francès –tant de l’Alemanya feixista com del propi govern legal del moment a França que seguia una política col·laboracionista amb els alemanys–.“França Lliure” era una entitat política i militar que va combatre a la guerra contra l’Alemanya nazi i la Itàlia feixista. Aliada amb les colònies franceses d’ultramar, va utilitzar alguns dels recursos de la flota i de la legió estrangera contra els alemanys. En el front interior, també va organitzar la resistència francesa. D’aquesta manera, De Gaulle va obtenir la victòria i, en conseqüència,l’alliberament de França.
Per altra banda, França Lliure no només va ser creada per aquest motiu; De Gaulle va voler crear aquesta entitat personalment, com a resposta a la relació freda amb els anglesos i el derrotisme dels seus compatriotes francesos que es deixaven trepitjar pels alemanys.
La Segona Guerra Mundial
Durant el període d’entreguerres (1932–1937), De Gaulle va ser destinat a laSecretaria General de la Defensa Nacional. Allà va tenir l’oportunitat de conèixer la política francesa de defensa nacional, amb la qual hi estava en desacord. De Gaulle creia que era necessari que França disposés d’un exèrcit modern, format per cossos motoritzats i per avionetes de combat.
Ja en la Segona Guerra Mundial, fou nombrat subsecretari de Defensa Nacional, coronel capdavanter d’unregiment de tancs a Alsàcia i va ser ascendit a brigadier general en cap de la quarta Divisió Blindada. La seva política era d’oposició a l’armistici proposant la resistència francesa, però no fou escoltat i s’exilià a Londres, el 1940.
A Gran Bretanya, Winston Churchill, que aleshores era el primer ministre britànic, el va reconèixer com a cap del moviment de la França Lliure. Malgrat...
Charles de Gaulle
(1890-1970)
En aquest treball s’explicarà el motiu de l’estreta relació entre Churchill i De Gaulle durant la Segona Guerra Mundial i el motiu que aquesta no fos gaire afectiva. També s’explicarà el paper del general Charles de Gaulle en la Guerra.
A la dreta, Churchill, primer ministre britànic. A la seva esquerra, De Gaulle, general francès.Visita a París: 11 de novembre de 1944. Aquell dia, De Gaulle va convidar a Churchill com a representant de les forces aliades per reafirmar el poder de l’aliança.
De Gaulle va declarar en referència a aquell dia: “estem encantats de rebre els nostres convidats, no només pel fet de poder-los saludar a la nostra capital, sinó que també per demostrar la nostra aliança, que cada vegada s’ha fet mésnecessària per culpa de les cruels vicissituds”.
Biografia
Charles de Gaulle (Lille, 22 de novembre de 1890 – Colombey-les-Deux-Églises, 9 de novembre de 1970) va ser un militar, polític i escriptor Francès. Des de 1958 a 1969 va ser President de la República Francesa.
Durant la Primera Guerra Mundial va lluitar com a capità, tot i que va ser ferit i capturat pels alemanys. Durant elperíode d’entreguerres va ser secretari del Consell de Defensa Nacional (1937 – 1940) sota el mandat del mariscal Philippe Pétain.
Durant la Segona Guerra Mundial, i davant la invasió d’Alemanya a França el maig de 1940, De Gaulle es va exiliar a Londres. Després de la invasió, el juny de 1940, el mariscal Pétain havia firmat un armistici amb l’Alemanya nazi. D’aquesta manera, França va quedar divididaen dos: la França alemanya i la França de Vichy, que seguia una política col·laboracionista amb el règim nazi. De Gaulle, en el seu exili a Londres va fundar el moviment França lliure en contra del govern de Vichy.
En vermell, la zona ocupada per Alemanya
i en blau, la França de Vichy
Exili a Londres
En establir-se a Londres, l’any 1940, Charles De Gaulle va establir el govern francès al’exili i l’anomenà França Lliure o França Combatent. Aquest govern, va ser fundat el 18 de juny de 1940, dia en que De Gaulle es va dirigir als francesos des de la cadena televisiva britànica BBC, enviant un missatge esperançador de llibertat pel poble francès –tant de l’Alemanya feixista com del propi govern legal del moment a França que seguia una política col·laboracionista amb els alemanys–.“França Lliure” era una entitat política i militar que va combatre a la guerra contra l’Alemanya nazi i la Itàlia feixista. Aliada amb les colònies franceses d’ultramar, va utilitzar alguns dels recursos de la flota i de la legió estrangera contra els alemanys. En el front interior, també va organitzar la resistència francesa. D’aquesta manera, De Gaulle va obtenir la victòria i, en conseqüència,l’alliberament de França.
Per altra banda, França Lliure no només va ser creada per aquest motiu; De Gaulle va voler crear aquesta entitat personalment, com a resposta a la relació freda amb els anglesos i el derrotisme dels seus compatriotes francesos que es deixaven trepitjar pels alemanys.
La Segona Guerra Mundial
Durant el període d’entreguerres (1932–1937), De Gaulle va ser destinat a laSecretaria General de la Defensa Nacional. Allà va tenir l’oportunitat de conèixer la política francesa de defensa nacional, amb la qual hi estava en desacord. De Gaulle creia que era necessari que França disposés d’un exèrcit modern, format per cossos motoritzats i per avionetes de combat.
Ja en la Segona Guerra Mundial, fou nombrat subsecretari de Defensa Nacional, coronel capdavanter d’unregiment de tancs a Alsàcia i va ser ascendit a brigadier general en cap de la quarta Divisió Blindada. La seva política era d’oposició a l’armistici proposant la resistència francesa, però no fou escoltat i s’exilià a Londres, el 1940.
A Gran Bretanya, Winston Churchill, que aleshores era el primer ministre britànic, el va reconèixer com a cap del moviment de la França Lliure. Malgrat...
Leer documento completo
Regístrate para leer el documento completo.