La segona República
Páginas: 13 (3179 palabras)
Publicado: 28 de abril de 2014
Alexandru Braicu
La Segona República i la
Catalunya autònoma (1931-1936)
1. La proclamació de la República i el període constituent
1.1- Les eleccions i el govern provisional
El 12 d'abril es van celebrar eleccions municipals a Espanya am una elevada participació. Els resultats electorals van evidenciar que una bona part de l'electorat havia apostat per un canvi de règim.
El14 d'abril, els regidors d'Èibar van ser els primers a proclamar la República i al llarg del dia ho van anar fent els regidors de moltes ciutats. Alfonso XIII es va exiliar i a Madrid es va crear un gover provisional que reclamarà la Segona República Espanyola.
A Catalunya la Lliga va perdre suport i el gran vencedor va ser Esquerra Republicana de Catalunya. El 14 d'Abril, Lluís Companys, el capde l'Esquerra, va proclamar la República des del balcó de l'Ajuntament. Poques hores després, Francesc Marcià, el màxim dirigent d'aquest partit, proclamava la República Catalana. La iniciativa dels dirigents catalans va provocar un conflicte amb el govern provisional de la República.
1.2- La Constitució del 1931
La Constitució del 1931 tenia un fort caràcter democràtic i progressistaque defineix a Espanya com una República de treballadors de totes les classes. La Constitució establia els principis següents:
-L'Estat es configura de manera integral, però s'accepta la possibilitat de constituir governs autònoms en algunes regions.
-El poder legislatiu resideix en les Corts, constituïdes per una sola cambra. L'executiu recau en el govern, format pel consell de ministres i elcap de govern, i també en el president de la República. EL poder judicial es confia a uns jutjes independents.
La Constitució garantia la igualtat absoluta davant la llei, l'educació, el treball i la nodiscriminació per raons d'origen, sexe o riquesa. Establia el vot des dels 23 anys y es concedia el sufragi a les dones.
2. Les reformes del bienni d'esquerres
2.1- La reforma religiosaUns dels primers objectius de la República fou limitar la influència de l'Esglèsia i secularitzar la societat espanyola. Aquestes intencions es van plasmar en la Constitució, que va estipular la no-confesionalitat de l'Estat, la llibertat de cultes i la supressió del pressupost del culte i clero. També van ser autoritzats el divorci i el matrimoni civil. Per tal de limitar el predomini delsordres religiosos en l'educació, el govern va prohibir-los la dedicació a l'ensenyament. El procés es va completar amb la Llei de congregacions que va posar límitis a la possessió de béns per les comunitats religioses.
Una gran part dels sectors catòlics va veure la nova legislació com una agressió a les seves conviccions. Es van organitzar moltes revoltes anticlericals i el 11 y 12 de maig del1931 van provocar l'incendi d'alguns edificis religiosos a diferents ciutats.
2.2- La modernització de l'exèrcit
Manuel Azaña volia crear un exèrcit modern, democràtic i professional. Va considerar necessari reduir els efectius de l'exèrcit, acabar amb la macrocefàlia (un oficial per cada tres soldats), posar fi al fur especial dels militars, assegurar-ne el sosteniment al poder civil iacabar amb la tradicional intervenció castrense en la vida política.
Amb aquesta finalitat es va promulgar la Llei de retir de l'oficialitat. Després de tot això es va crear la guàrdia d'assalt, una força d'ordre públic fidel a la República.
La reforma va tenir resultats limitats i es va percebre com una agressió a la tradició militar i al poder de l'exèrcit. La dreta va aprofitar aquestdescontentament per animar a la revolta militar contra la República.
2.3- La reforma agrària
Es va posar fi al predomini del latifundisme existent a bona part del centre i sud d'Espanya i millorar les condicions de vida dels pagesos pobres (jornalers).
Una sèrie de primers decrets que cercaven de protegir els pagesos sense terra i els arrendataris van establir la prohibició de rescindir els...
La Segona República i la
Catalunya autònoma (1931-1936)
1. La proclamació de la República i el període constituent
1.1- Les eleccions i el govern provisional
El 12 d'abril es van celebrar eleccions municipals a Espanya am una elevada participació. Els resultats electorals van evidenciar que una bona part de l'electorat havia apostat per un canvi de règim.
El14 d'abril, els regidors d'Èibar van ser els primers a proclamar la República i al llarg del dia ho van anar fent els regidors de moltes ciutats. Alfonso XIII es va exiliar i a Madrid es va crear un gover provisional que reclamarà la Segona República Espanyola.
A Catalunya la Lliga va perdre suport i el gran vencedor va ser Esquerra Republicana de Catalunya. El 14 d'Abril, Lluís Companys, el capde l'Esquerra, va proclamar la República des del balcó de l'Ajuntament. Poques hores després, Francesc Marcià, el màxim dirigent d'aquest partit, proclamava la República Catalana. La iniciativa dels dirigents catalans va provocar un conflicte amb el govern provisional de la República.
1.2- La Constitució del 1931
La Constitució del 1931 tenia un fort caràcter democràtic i progressistaque defineix a Espanya com una República de treballadors de totes les classes. La Constitució establia els principis següents:
-L'Estat es configura de manera integral, però s'accepta la possibilitat de constituir governs autònoms en algunes regions.
-El poder legislatiu resideix en les Corts, constituïdes per una sola cambra. L'executiu recau en el govern, format pel consell de ministres i elcap de govern, i també en el president de la República. EL poder judicial es confia a uns jutjes independents.
La Constitució garantia la igualtat absoluta davant la llei, l'educació, el treball i la nodiscriminació per raons d'origen, sexe o riquesa. Establia el vot des dels 23 anys y es concedia el sufragi a les dones.
2. Les reformes del bienni d'esquerres
2.1- La reforma religiosaUns dels primers objectius de la República fou limitar la influència de l'Esglèsia i secularitzar la societat espanyola. Aquestes intencions es van plasmar en la Constitució, que va estipular la no-confesionalitat de l'Estat, la llibertat de cultes i la supressió del pressupost del culte i clero. També van ser autoritzats el divorci i el matrimoni civil. Per tal de limitar el predomini delsordres religiosos en l'educació, el govern va prohibir-los la dedicació a l'ensenyament. El procés es va completar amb la Llei de congregacions que va posar límitis a la possessió de béns per les comunitats religioses.
Una gran part dels sectors catòlics va veure la nova legislació com una agressió a les seves conviccions. Es van organitzar moltes revoltes anticlericals i el 11 y 12 de maig del1931 van provocar l'incendi d'alguns edificis religiosos a diferents ciutats.
2.2- La modernització de l'exèrcit
Manuel Azaña volia crear un exèrcit modern, democràtic i professional. Va considerar necessari reduir els efectius de l'exèrcit, acabar amb la macrocefàlia (un oficial per cada tres soldats), posar fi al fur especial dels militars, assegurar-ne el sosteniment al poder civil iacabar amb la tradicional intervenció castrense en la vida política.
Amb aquesta finalitat es va promulgar la Llei de retir de l'oficialitat. Després de tot això es va crear la guàrdia d'assalt, una força d'ordre públic fidel a la República.
La reforma va tenir resultats limitats i es va percebre com una agressió a la tradició militar i al poder de l'exèrcit. La dreta va aprofitar aquestdescontentament per animar a la revolta militar contra la República.
2.3- La reforma agrària
Es va posar fi al predomini del latifundisme existent a bona part del centre i sud d'Espanya i millorar les condicions de vida dels pagesos pobres (jornalers).
Una sèrie de primers decrets que cercaven de protegir els pagesos sense terra i els arrendataris van establir la prohibició de rescindir els...
Leer documento completo
Regístrate para leer el documento completo.