La Tragèdia I Teatre

El teatre profà.
Quan parlem de teatre hi ha un fort rebuig pels estudiosos a incloure els estudis teatrals dintre dels estudis literaris. En el teatre intervenen una gran quantitat de factors que no tenen res a veure amb allò literari, (tenim la sensació que els factors són molt grans). Hi ha estudiosos de literatura que es neguen a parlar del teatre o coincideixen al teatre un lloc menor,perquè en la posada en escena hi intervenen amb tècniques i coneixements que no tenen res a veure amb la literatura. No hi ha obra de teatre sense la intervenció d’aquests oficis. La conseqüència és que una obra de teatre te poc a veure amb les paraules que escriu l’autor i a la inversa. Una peça de teatre no és una composició literària, és una representació, un espectable, un element més perquèexisteix gràcies a uns elements que fan possible l’emergència de la paraula i aquests escapen del control de l’autor. L’autor del teatre renuncia al control del seu text. L’escena és un espai buit, no és lloc fins que tot no s’ha posat de peus, per tant, acceptem aquest lloc menor i també l’única que no perdura és el teatre. L’obra de teatre existeix només una sola vegada i per tant, davant d’unpúblic reduït. Confirmant això la fundadora de “Cirque du Soleil”. La historia es construeix sobre l’absència del seu estudi, l’espectable. Coses que no existeixen, que no queda res. El teatre és la conseqüència d’un procés de gran lentitud.
A Castella és a finals de segle XII, com la narrativa i el teatre és en vers, a l’hora d’abordar el primer teatre, s’ha de tenir en compte que en la culturamedieval, el teatre no es troba enlloc però a tot arreu hi ha manifestacions teatrals/para teatrals (espectacles). Es confonia el paper de joglar i el paper d’actor, la professió d’actor no existeix. Hi ha un públic de Castell i un d’urbà; el de Castell en té prou en l’actuació de joglars a les festes i no és un públic que es sent atret pel teatre en un sentit estricte, en canvi, les ciutats sónfonamentals en el desenvolupament del teatre perquè necessita una certa infraestructura, gent expressa, sastres i sistemes de finançament. El teatre medieval no té cap lloc dedicat per acollir representacions, és sense escena, no existeixen els teatres; s’instal•la a molts llocs, les places permeten tres coses: trobar racons on l’acústica es perdi, permet, per la seva forma, la creació de llotges i onestà el galliner. Costa molt que s’imposi en l’ambient del teatre una perspectiva literària, els textos literaris són funcionals, també es considera que les obres teatrals medievals són diferents. Hi ha qui creu que a l’Edat Mitjana ignora la divisió literària de les coses del teatre. En totes les manifestacions literàries, l’Església ha intervingut, ha fet un paper particular, en el cas del teatrel’Església considera fins al segle XX amb molt mals ulls allò que té a veure amb el teatre. Els teatres romans són sempre de fusta fins al govern de Pompeu, que es construeixen els de pedra. A partir del segle I el teatre literari no interessava a un públic cada vegada més entregat a espectacles de masses d’un grup plebeu, etc; els agradaven els nimfs, pantomimes o origina una tradició positiva,teatre d’actor.
El verisme (la realitat), es dona al circ on els condemnats a mort són obligats a lluitar amb gladiadors i l’espectador va a sang i fetge. A aquesta gent, els agradava el cabaret. L’església adopta una actitud contra els actors.
La condemna es basa en:
-El teatre ha de ser esquivat pel cristià
-Els espectables són els llocs on exhibir la veritat
-Les conductes dels espectadorsen els espectacles han mort, és absolutament indigne.
-Segons ell és impossible trobar i experimentar cap valor cristià

El primer signe que fa entendre que una persona s’ha convertit en cristià és perquè renuncia als espectacles. Per entendre la profunditat i també la durada del rebuig que la cultura eclesiàstica te respecte els espectacles i altres manifestacions es perquè el cristianisme...