La valiació diatòpica

La variació lingüística és el fenomen que dóna compte dels usos diversos d’una llengua, els quals depenen fonamentalment dels factors de temps, espai, grup social i situació comunicativa i, a més, ésl’objecte d’estudi de la sociolingüística. Dintre d’aquesta variació es distingeix quatre tipus de variació lingüística: la diatòpica o geogràfica, la diacrònica o històrica, la diastràtica o sociali la diafàsica o funcional. Més concretament, ens centrarem en l’estudi de la variació diatòpica o geogràfica que estudia els dialectes de la llengua.
La variació diatòpica configura unes maneresde parlar afins entre grups que conviuen per proximitat geogràfica, és a dir, els dialectes dels parlants segons el lloc geogràfic. Cal dir que parlar un dialecte no és el mateix que parlar lallengua, a més, la llengua no l’usen tots els individus de la mateixa manera, fins i tot el mateix individu pot utilitzar-la de forma diferent segons el context, per això, cal dir que ningú parla la llenguasinó que tothom parla dialectes.
Dintre d’aquesta variació podem trobar una divisió dialectal entre els dialectes occidental i oriental. Aquesta divisió l’establí el filòleg Milà i Fontanals almaig de 1861, es va basar en el tractament de les vocals àtones en a, e/ o, u, ja que, per exemple, a l’occidental es diu “puntet” o “compraré” i a l’oriental es diu “pontet” o “compraré”.
Pel que faal lloc geogràfic on podem trobar aquestes variacions, cal dir-ne que les fronteres lingüístiques sovint no coincideixen amb les fronteres territorials, és per això que les podem trobar en quatreestats diferents: a França, Andorra, Espanya i Itàlia (l’Alguer).
Quant a la varietat occidental i oriental, cal dir-ne que dintre d’elles hi ha una subdivisió de dialectes on es troben diferènciesfonètiques, morfològiques, sintàctiques i lèxiques. Dintre de la varietat occidental es destaca el dialecte nord-occidental ja que aquest es caracteritza pel tancament de “o” àtona en “u” quan segueix...