la veritat

LA VERITAT

Criteris de veritat

Per poder entendre per què parlem en
filosofia del problema de la veritat i del
problema de la certesa, hem de fer en
primer lloc alguns aclariments.

Veritat i realitat no són conceptes
sinònims però estan estretament
relacionats.

Realitat
Conjunt de coses que existeixen o que
són, independentment de qui les perceba
o pense.
Quan prediquem la realitatd'alguna cosa, és a dir
quan diem d'alguna cosa que és real, el que
volem fer clar és que no es tracta d'una mera
il·lusió o d'una aparença enganyosa.
Així podem dir d'algú que és realment un amic, çò
és, un amic autèntic, tot i que en algun moment
puga semblar el contrari.

Origen del problema filosòfic de la
Realitat
Els sentits ens donen informació sempre canviant de les coses. Però la
nostraintel·ligència ens diu que ha d'haver quelcom que no canvie en
les coses per tal que en puguem parlar i puguem conèixer-les.
Allò que no canvia, el que fa que siga el que la cosa és, el que és
plenament real més enllà de qualsevol aparença, rep el nom

d'essència.
Així podem afirma que tot i que al món hi ha mil·lions d'éssers humans,
cadascú distint de la resta i cadascú canviant continuament, tot ique
cada segon nàixen i moren milers d'éssers humans; l'essència d'ésser
humà no canvia, és sempre la mateixa i està present en cada ésser
humà.

Cada ésser humà és un ésser humà

perquè imita o s'assembla a l'ésser humà
ideal, a l'essència d'ésser humà.
Esta és la solució platònica al problema
de la realitat i del coneixement.

Quan l'essència d'alguna cosa l'expressem en
paraules tenim ladefinició d'eixa cosa. La
definició ens dóna els trets distintius d'alguna
cosa, pels quals diem el que una cosa és.
Així des de l'antiguitat s'ha entés que el tret
essencial de l'ésser humà i el que ens
distingeix de la resta d'animals és la nostra
capacitat de raonar.

La qual cosa significava que si a alguna
persona o col·lectiu se li negava esta
capacitat, també se li negava la qualitat
d'ésserhumà.
Aristòtil considerava que ni els esclaus
ni les dones, foren o no esclaves, eren
éssers humans.

En lògica l'essència passa a ser l'universal.
Així, continuant amb l'exemple de l'ésser
humà, podem construir la següent
proposició: L'ésser humà és un ésser
social.
El subjecte d'eixa proposició -l'ésser humàés un universal que abasta a tots els
individus que pertanyen a eixa categoria.Planol metafísic:

ESSÈNCIA

Planol lingüístic:

DEFINICIÓ

Planol lògic:

UNIVERSAL

Planol físic:

INDIVIDU

El coneixement s'expressa amb
paraules
Allò que percebem del món i allò que
entenem de la realitat ho posem en
paraules.
Tot el coneixement, siga un coneixement
vulgar o científic, l'expressem amb judicis
(proposicions, enunciats).

La veritat i la falsedat es prediquen
dels judicis

Posemun exemple: si hi ha una persona a un
desert i pateix un miratge dirà “aquí hi ha un
oasi”. Llavors direm que l'oasi no és real, sinó que
és una il·lusió, i de la seua afirmació direm que és
falsa, és a dir, que no és veritat el que diu.

Miratge (Fata morgana)

L'aigua no és real

LA VERITAT COM A PROBLEMA

Es sempre fàcil decidir si una frase és vertadera o
falsa?
Decidim de la mateixamanera la veritat de cadascú
dels següents enunciats?
●

●
●

●

●

La democràcia és el millor sistema polític de
govern.
El tot és més gran que les parts.
L'ésser humà és el responsable de l'actual
canvi climàtic.
La temperatura d'ebullició de l'aigua al nivell
del mar és de 100º.
El diàmetre d'una circumferència és el doble
del seu radi: 2r

Tipus d'enunciats

Qüestions de fet
Enunciats analítics(relacions d'idees)
(Distinció feta per Hume)

Qüestions de fet
Este tipus d'enunciats ens donen informació de com és el món en
el que vivim, de la seua estructura i dels esdeveniments que hi
tenen lloc. Parlen dels fets que han ocorregut, que ocorren o que
ocorreran. Les característiques d'estos enunciats són:
●

Podem pensar el contrari d'allò que estan expressant.
●No són necessaris, sinó...