Laplace

Laplace

Vida:Pierre-Simon, marquès de Laplace (23 Març 1749-5 Març 1827) va ser un matemàtic i astrònom francès, el treball va ser fonamental per al desenvolupament de l'astronomia matemàtica i l'estadística. Resumir i va ampliar el treball dels seus predecessors en els seus cinc volums Mécanique Céleste (mecànica celeste) (1799-1825). Aquesta obra traduïda a l'estudi geomètric de la mecànicaclàssica a una basada en el càlcul, l'obertura d'una gamma més àmplia de problemes. En estadística, la interpretació bayesiana trucada de probabilitat va ser desenvolupada principalment per Laplace. Ell va formular l'equació de Laplace, i va ser pioner en la transformada de Laplace, que apareix en moltes branques de la física matemàtica, un camp que ell va prendre un paper protagonista en laformació. L'operador diferencial laplacià, àmpliament utilitzat en les matemàtiques, també porta el seu nom. Va reiterar i va desenvolupar la hipòtesi nebular de l'origen del sistema solar i va ser un dels primers científics a postular l'existència d'un forat negre i la noció de col lapse gravitatori. Se li recorda com un dels més grans científics de tots els temps, de vegades referit com un francèsde Newton o Newton de França, amb una fenomenal facultat natural matemàtica superior a qualsevol dels seus contemporanis. Es va convertir en un recompte del Primer Imperi Francès el 1806 i va ser nomenat marquès en 1817, després de la Restauració borbònica.
Aportacions:
El 1812, Laplace va publicar la seva Teoria analytique probabilitat des en el qual fixa els resultats fonamentalss'estableixen moltes de les estadístiques. En 1819, va publicar una versió popular de la seva obra en la probabilitat. Aquest llibre té la mateixa relació amb el probabilités Théorie des que el monde du Système fa a la Celeste Mechanique. La probabilitat de generació de functionThe mètode d'estimar la relació entre el nombre de casos favorables al nombre total de possibles casos, havia estat prèviamentindicat per Laplace en un document escrit en 1779. Consisteix en el tractament dels valors successius de qualsevol funció com els coeficients de l'expansió d'una altra funció, amb referència a una variable diferent. Aquest últim es denomina per tant la funció de probabilitat de generació de la primera. Laplace, a continuació, mostra com, per mitjà d'interpolació, aquests coeficients pot determinar apartir de la funció generatriu. A continuació s'ataca el problema invers, i dels coeficients es troba la funció de generació, el que es porta a terme per la solució d'una equació en diferències finites. Tractat squaresThis menys inclou una exposició del mètode dels mínims quadrats, un magnífic exemple de comandament de Laplace sobre els processos d'anàlisi. El mètode dels mínims quadrats per ala combinació de nombroses observacions s'havia donat empíricament per Carl Friedrich Gauss (al voltant de 1794) i Legendre (el 1805), però el quart capítol d'aquest treball conté una prova formal que, en el qual el conjunt de la teoria dels errors ha estat perquè està basada. Això es va dur a terme només per un anàlisi més complexa especialment inventat per a aquesta finalitat, però la manera comes presenta és tan pobre i insatisfactori que, tot i la precisió uniforme dels resultats, va ser en un moment es va preguntar si realment havia Laplace passat per la difícil tasca que tan breument i, sovint incorrectament indica. Inductiu probabilityWhile es va dur a terme molta investigació en la física, un altre dels temes principals dels esforços de la seva vida va ser la teoria deprobabilitats. En el seu Essai philosophique sur les probabilités (1814), Laplace estableix un sistema matemàtic de raonament inductiu basat en la probabilitat, que que avui reconeixem com bayesià. Comença el text amb una sèrie de principis de probabilitat, els primers sis són: 1) La probabilitat és la relació dels "esdeveniments afavorida" als esdeveniments total possible. 2) El primer principi assumeix...