Las actitudes del professorado ante la coeducación

LAS ACTITUDES DEL PROFESSORADO ANTE LA COEDUCACIÓN

Grans arguments del llibre
Xavier Bonal autor del llibre Las actitudes del professorado ante la coeducación, ha treballat la diferència per antonomàsia, que és la diferència que s’ha establert entre dues cultures i tots els sistemes educatius: la diferència de gènere, la que marca perfils contraposats entre com han de ser educades les donesi com ho han de ser els homes, creant fronteres i establint jerarquies, i pretén construir una metodologia per arribar a produir canvis igualitaris en el sistema educatiu. El gènere dels individus no és una variable important per la orientació de la pràctica educativa i, per això, s’ ignora en allò que s’ensenya, en el com s’ensenya i en com s’avaluen i s’interpreten els comportaments i elrendiment de l’alumnat.
Fins els anys 80 no es va començar a investigar la diferència de gènere a l’escola ja que, anteriorment aquest aspecte s’ignorava perquè l’escola no era considerada com una institució que discriminava sinó que oferia igualtats d’oportunitats. Però la crisi econòmica i educativa dels anys 60 va concloure amb aquesta visió igualitària passant d’oferir igualtats d’oportunitats areproduir les desigualtats entre els grups socials. Els grups marginals de la societat (pobres, negres i altres minories), després de rebre l’educació obligatòria seguien marginats, en canvi, les classes socials mitjanes i altes, es beneficiaven plenament de l’educació.
Alguns dels factors identificats com a fonts de desigualtats socials a l’escola són: l’etiquetatge de l’alumnat per part delprofessorat (Rist, 1970), la distància entre la cultura familiar i la cultura escolar (Wilcox, 1980), la imposició de la cultura escolar com a cultura dominant i excloent (Bordieu i Passeron, 1977), entre d’altres.
Per altre banda, els factors que indiquen l’existència de desigualtats sexuals a l’escola ja no són tant explícits, sinó que queden ocults pels mateixos individus i les institucions queprodueixen i reprodueixen aquesta desigualtat. Segons Xavier Bonal, les persones portem incorporat el sexisme en la cultura i en la nostra visió del món i, per tant, en conseqüència el reproduïm en les nostres relacions quotidianes.
El currículum explícit, és el que marca els conceptes, procediments i actituds a ensenyar als alumnes amb la finalitat que aquests es desenvolupin correctament enla mesura que puguin ser el màxim d’autònoms dins la societat. Principalment l’escola es basa en el principi democràtic de la igualtat entre tots els individus i defensa l’educació conjunta per nens i nenes, moltes vegades trobem en el currículum explícit l’existència del sexisme.
Una de les expressions més clares del sexisme es troba en les diferències en les tasques de participació de nens inenes en les diferents assignatures optatives i en els diferents tipus d’estudis. Determinats estudis tenen una marca de gènere que correspon directament amb el gènere de les professions. D’aquesta manera, es considera que les matemàtiques i altres estudis tècnics són clarament estudis masculins, i les assignatures d’art, humanitats i llengües i altres estudis de formació professional comperruqueria, secretaria... estudis femenins. Aquesta elecció en els estudis no és a causa del fracàs ni de un baix rendiment en certs estudis, sinó per una renuncia voluntària a causa de diversos factors com ara la influència dels mitjans de comunicació o la influència familiar que produeixen aquests estereotips.
També en la programació curricular i els llibres de text hi ha una font de producció dediscriminacions sexistes. Diverses investigacions, la de més recent de García, Troiano i Zaldivar (1993), que s’han fet amb els llibres de text han pogut demostrar que la presència de personatges femenins és molt baixa i, donat el cas que hi aparegui, aquesta té unes característiques que s’ajusten al gènere masculí.
Un altre currículum que trobem és el currículum ocult, que no és reconegut per...