Las bacantes

LES BACANTS D’EURÍPIDES







“Dioniso.- ¡Mujeres, nuestro hombre penetra en la red! Acudirá ante las bacantes, adonde va a pagar la pena con su muerte. ¡Dionisio, tuya es la acción! ¡Que no està lejos!
Le castigaremos. Primero sácale de sus càbales insulfándole una ligera locura. Porque, si piensa con sensatez, me temo que no quiera revestir el atuendo femenino. Pero si se le apartade la sensatez lo hará. Quiero que él sirva de escarmiento y risa a los tebanos, cuando yo le conduzca con hábito de mujer a través de la ciudad, después de sus amenazas de antes, en las que resultaba tremendo. Pero voy a ajustar a Penteo el adorno con el que saldrá para el Hades, degollado en las manos de su madre. Conocerá al hijo de Zeus, a Dioniso, que es un dios por naturaleza en todo surigor, el más terrible y el más amable para los humanos!”1








Situar el text:
Ens trobem davant d’un fragment de l’obra Les bacants d’Eurípides , autor tràgic de la Grècia Antiga. Les Bacants és una obra de tema tradicional, un drama dionisíac amb una força religiosa colpidora. És l’únic drama dionisíac que ha arribat a l’actualitat i és considerada referent de les tragèdiestradicionals gregues; la qual cosa no deixa de ser sorprenent, en ser l’obra pòstuma (406 aC) d’un autor molt crític amb els mites tradicionals. Les bacants convida a pensar que l’autor va sofrir una tardana conversió, potser resultat del desencís per la situació històrica del moment: el trencament amb la tradició per part de la sofística i, en general, d’una Atenes democràtica, porta a la terrible desfetaen la guerra del Peloponès (contra Esparta). Tot i això, també es pot interpretar que l’obra és tant sols el reconeixement d’una intuïció: l’home no es pot enfrontar a allò diví. Altres teories apunten que, en retirar-se a Macedònia, Eurípides va observar els cultes òrfics i dionisíacs i, amb Les bacants, va voler deixar constància de la importància i grandesa d’aquests rituals2. Sigui com sigui,Eurípides deixa amb Les bacants una obra de referència, tant dels drames dionisíacs com de la tragèdia grega en general.
Anàlisi del text:
En el fragment en qüestió Dionís es reafirma com a déu i ensenya a tots els tebans què és el que passa quan s’és impietós; aquestes són les idees principals del fragment. Ja en segon terme, també és important el caràcter dual que ell mateix s’atribueix, quans’anomena “el més terrible i el més amable” dels déus.
El fragment s’inicia amb l’anunci de Dionís (a les bacants) del càstig que rebrà Penteu per les seves blasfèmies. Dionís també els fa saber quina serà la seva pena: en primer lloc, serà objecte de vergonya pública al travessar vestit de dona (de bacant) tota la ciutat de Tebas; en segon lloc, serà assassinat brutalment a mans de la sevamare. Amb el càstig, com ja s’ha dit, Dionís es reafirma com a déu i dóna una lliçó a tots els tebans.
Comentari personal:
Explicitar l’implícit:
Per tal d’explicitar l’implícit i de dotar les idees ja explícites de totes les connotacions, és necessària una prèvia contextualització del fragment en l’argument de l’obra: Dionís arriba a Tebas disposat a castigar al rei Penteu i a la seva família,per la impiositat de tot els tebans. Per tal d’executar el seu pla, Dionís embogeix totes les dones tebanes i les envia a les muntanyes convertides en bacants. Entretant, els vells Tirèsies i Cadme es dirigeixen a les muntanyes per reunir-se amb les seguidores de Dionís i, pel camí, es troben a Penteu, amb el qual mantenen una conversa en què ambdós grups s’acusen mútuament d’impietosos iinsensats. Tot seguit, es dóna el primer encontre entre Dionís (fet presoner) i Penteu, on el rei l’amenaça, li falta el respecte i l’engarjola en el seu palau. Però Dionís s’escapa i convenç a Penteu perquè es vesteixi de bacant i vagi a espiar les seves sequaces. Mentre les espia, les bacants descobreixen el voyeur i, embogides, l’esquarteren amb les seves pròpies mans, encapçalades per Àgave (la mare...