las musas

Joseph Fouché

(Joseph Fouché, duc d'Otranto) Polític francès de la Revolució i de l'Imperi napoleònic (La Martinière, Bretanya, 1759 - Trieste, 1820). Era religiós de l'ordre dels oratorians. Enesclatar la Revolució el 1789, la va recolzar amb ardor, integrant-se en el Club dels Jacobins. La seva participació política activa va començar quan la Revolució va evolucionar cap a posicions mésradicals el 1792: va ser diputat de la Convenció (del partit radical de la Muntanya), membre del Comitè d'Instrucció Pública i va votar per l'execució de Lluís XVI. Durant la dictadura del Comitè deSalvació Pública va ser un dels representants enviats a províncies per implantar el Terror, distingint pel seu zel en la campanya de descristianització i en la repressió de Lió (1793). Robespierre vacomençar a sospitar de les seves simpaties hebertistas (dels extremistes partidaris de Hébert), sentint-se en perill, Fouché va participar en el cop d'Estat de thermidor que va posar fi a la dictadura deRobespierre i el seu Comitè (1794). Un cop liquidat el règim de la Convenció i implantat el Directori, els nous dirigents també van desconfiar d'aquest polític hàbil i calculador, al qual vanempresonar el 1795 com a partícip de la política robespierrista (1795). Sembla que va ser Fouché un dels delators de la conspiració de Babeuf en 1796, el que li va permetre guanyar-se la confiança de Barresi, per la seva intercessió, ser amnistiat i emprat com a agent diplomàtic del govern. En 1799 va ser nomenat ministre de la Policia i va teixir per tota França una eficaç xarxa d'agents, que va posaral servei del cop d'Estat que va portar al poder a Napoleó Bonaparte; aquest va formar immediatament un govern provisional amb Fouché al capdavant de la policia, ministeri que va ocupar en 1799-1802 i1804-09. Aquest lloc significava que Fouché controlava el poder de fet a França durant les llargues absències de l'emperador, ocupat en missions bèl · liques i diplomàtiques. Entre les seves...