Laura a la ciutat dels sants (lectura obligatoria català 2n batx 2011-12)

Miquel Llor

LAURA A LA CIUTAT DELS SANTS

-1-

Miquel Llor

LAURA A LA CIUTAT DELS SANTS

Miquel Llor (1894-1966) és un novel·lista de gran interès, que va iniciar la seva carrera literària en uns anys de gran importància per a la novel·la catalana, el gènere més negligit des de la Renaixença, i que llavors lluitava per assolir un nivell europeu. Llor fou un dels novel·listes méspersonals i profunds d’aquests anys i esmenta com a autors que el van influir Joyce, Proust, Give i Svevo, als quals caldria afegir els russos, principalment Dostoievski. I efectivament, amb ell i seguint els models europeus, la novel·la se centra en Barcelona i els seus homes, tema fins aleshores força oblidat. La seva novel·la Tàntal (1928) produí un gran escàndol i fou titllada d’immoral pel seufreudisme, que va xocar amb el puritanisme dominant a la literatura catalana d’aquells anys. El llibre que presentem, Laura a la ciutat dels sants (1931), és el més famós de l’autor i se n’han fet nombroses edicions. Fou també un llibre escandalós, car l’autor presenta, amagada amb un nom inventat, una ciutat prou coneguda, sota els seus caires més negatius. El tema de la ficció és una constant detota la seva obra, la de l’inadaptat –home o dona– que no arriba a integrar-se dins la societat, tema de gran modernitat i que més tard ha estat profusament tractat.

-2-

Miquel Llor

LAURA A LA CIUTAT DELS SANTS

Miquel Llor

Miquel Llor i Forcada va néixer a Barcelona el 3 de maig de 1894. Era el segon de tres germans d’una família modesta, procedent per part de pare, topògraf deprofessió, de l’Espluga de Francolí, i de Vic per part de mare. Amb aquesta darrera ciutat, hi mantingué una relació constant i en va fer l’escenari de la seva novel·la més popular, Laura a la ciutat dels sants. El caràcter solitari i retret de l’autor, que reflecteixen molts dels seus personatges, és degut, en gran part, a la mort de la seva mare quan encara era un infant i, també, a una deformaciófísica ben aparent. Tanmateix, la seva germana Esperança, que va compartir les seves inquietuds artístiques i un ambient familiar més aviat poc propici, va ser per a ell una companyia i un consol molt importants. Llor, malgrat tenir tan sols estudis primaris, va aconseguir una sòlida cultura gràcies a una tenacitat exemplar. Atret pel teatre i la música, en primer lloc, va decidir-se finalment perles lletres, impulsat segons sembla per uns cursos sobre literatura catalana, organitzats per la Mancomunitat i que va donar Jordi Rubió i Balaguer, l’any 1923. Aquest mateix any va inscriure’s a la secció de literatura de l’Ateneu Barcelonès, circumstància que el posà en contacte amb els ambients literaris i l’esperonà a escriure una novel·la, Llibre del senyor Jeroni, que amb el títol Històriagrisa fou publicada l’any 1925. Aquest mateix any hom s’havia començat a plantejar, teòricament, el problema de la crisi de la novel·la a Catalunya i els dos escrits més representatius en són l’article La por de la novel·la de Josep M. de Sagarra, i la conferència Una generació sense novel·la de Carles Riba. Aquest últim voldria que la novel·la, seguint la tònica dominant a Europa, fos: «Un jocconcomitant de psicologies en moviment, doncs, un petit món d’ànimes concretes, que reflecteix en artística summa, un món més vast, però també concret: és a dir d’una època i d’un país determinats.» Història grisa posseeix ja totes aquestes característiques, perquè se centra en l’anàlisi d’unes psicologies típicament barcelonines; unes psicologies grises com la de la Barcelona que hi queda reflectida,la de les petites botigues, entresòls i carrers sense llum, amb «celoberts de parets grises, amb balcons misèrrims, bugades tèrboles i cordes de pou!». Història grisa, doncs, és una novel·la psicològica, d’estructura encara vacil·lant, centrada en la figura de Jeroni Sert, un fabricant que ha menat una vida -3-

Miquel Llor

LAURA A LA CIUTAT DELS SANTS

sense cap relleu, enderiat només...