Lectura de de la certesa de l. wittgenstein

Lectura de De la certesa
La primacia de la pràctica en la filosofia de l’últim Wittgenstein

Albert Piñero Subirana
Treball de recerca dirigit per Josep Lluís Prades Celma
Màster d’iniciació a la recerca en humanitats Universitat de Girona

“Per tant, Glaucó, cal que a tall de caçadors ens plantem en cercle al voltant del matollar, posant-hi els cinc sentits, no fos que la justícia se’nsesmunyís i, desapareguda ja se’ns tornés invisible. Perquè és evident que és en algun lloc de per aquí. Vigila i remira-ho tot bé. Si d’alguna manera la veus primer que jo, m’ho dius” [...] “Bona notícia!” –va fer ell. “Però el que ens ha passat és una estupidesa.” “De què es tracta?” “Ja fa estona, des del principi que se la veu ballar davant dels nostres peus, però no ens hi fixàvem. Sí quen’érem de ridículs! Érem com els qui de vegades tenen una cosa a les mans i busquen el que ja tenen. No, nosaltres no ens ho miràvem, i observàvem molt enllà, i segurament per això ens passava per alt”
Plató. República, IV

Volem entendre alguna cosa que ja es troba manifesta davant dels nostres ulls. Perquè, és això el que, en algun sentit, semblem no entendre.
Wittgenstein, L. Investigacionsfilosòfiques, # 89

2

Índex
1. Introducció 2. Lectura de De la certesa 2.1 2.2 2.3 2.4 2.5 Introducció al text El tema central: el rol peculiar de les proposicions-Moore Les proposicions-Moore Què ens ensenyen les proposicions-Moore? De la certesa i la filosofia del llenguatge de Wittgenstein
9 10 11 16 30 4

3. Sobre la noció de gramàtica: lectura de les Observacions sobre els colors icomparació amb De la certesa 3.1 3.2 3.3 3.4 3.5 Cap a una lògica dels conceptes de color El problema de la igualtat de color Excursus sobre la noció de gramàtica en Wittgenstein Relativitat dels colors? Comparació entre Observacions sobre els colors i De la certesa
39 42 44 47 50

4. Wittgenstein, el relativisme i l’escepticisme 4.1 Escepticisme 4.2 Relativisme 5. Conclusions 6. Bibliografia
53 5460 64

3

1. Introducció
Amb aquest treball ens proposem bàsicament fer una lectura de De la certesa, el veritablement darrer text de Ludvig Wittgenstein atès que les seves últimes entrades van ser escrites tot just dos dies abans de morir. Avui comença a ser acceptada la idea que Wittgenstein no va escriure dues sinó tres obres majors1. El relat estàndard que parla de dos Wittgensteins (eldel Tractatus i el de les Investigacions) va essent qüestionat o si més no matisat, a mesura que va creixent l’interès pels últims textos de Wittgenstein i en particular pel text que ens ocupa. Durant la segona meitat del segle XX, la recepció de De la certesa havia estat, en termes generals, més aviat tímida, malgrat que veus autoritzades com les de Malcolm o Rhees n’havien destacat l’interèsalhora que alertaven de la duresa del treball hermenèutic que exigia:
“They are rough notes [...] Many readers find the whole thing bewildering. But these notes reward hard study. Not only are there individual comments of great beauty, but also lines of thought emerge that are not to be found elsewhere in Wittgenstein’s writings”2.

Durant les dècades dels vuitanta i els noranta, la recepció deltext es va limitar a mitja dotzena d’estudis emmarcats en el que n’hem dit el relat estàndard dels dos wittgensteins, la majoria d’ells centrats en la qüestió de la refutació de l’escepticisme3. Els últims anys, d’ençà del 2000 per fixar una data de referència, sembla que els advertiments de Malcolm comencen a ser atesos i De la certesa està despertant un interès creixent per part de l’acadèmia;interès que s’ha materialitzat amb la publicació durant aquesta última dècada de diverses compilacions d’articles focalitzats específicament en aquest últim text de Wittgenstein4. Una altra mostra d’això és la publicació dels comentaris de Rush Rhees sobre De la certesa el 20035. Moyal-Sharrock, un dels compiladors i també entusiasta defensor del valor del text, vaticina que aquesta onada...