Leni Riefenstahl - Biografia

Leni Riefenstahl
Documental de Leni Riefenstahl (Berlin 1902-Pöcking un poble de Baviera 2003) – Título en inglés: “The wonderful horrible life of Leni Riefenstahl” Título en alemán: “EL PODER DE LAS IMÁGENES: Leni Riefenstahl” El maravilloso, vida horrible de Leni Riefenstahl (Die Macht der Bilder: Leni Riefenstahl) es un documental sobre la vida de la directora de cine alemana LeniRiefenstahl, dirigida por Ray Müller. En el documental tiene 90 anys. Primogénita de un matrimonio cuyo padre era un industrial de la calefacción, Alfred Riefenstahl y Bertha Sherlach, Leni Riefenstahl nació en Berlín. Comenzó su carrera artística aprendiendo danza en la escuela de danza y ballet Grimm Reiter como bailarina clásica. A partir del 1920 coneix un cert èxit en la dansa i participa endiverses gires a Alemanya, Txecoslovàquia i a Suïssa. El 1923 balla el seu primer solo a Munic en el paper de Diotima. És llavors quan és contractada per Max Reinhardt com a ballarina solista per al Teatre Alemany de Berlín. A causa de una lesión de rodilla se retiró brevemente y en una visita al doctor se impactó al ver un póster de una película y en ese momento decidió ser estrella de cine (como loespecifica la misma Leni en el documental "The Wonderful, Horrible Life of Leni Riefenstahl 1993"). Va veure la seva primera pel.licula la montaña del destino, de 1924 d’Arnold Fanck, una pel.licula pionera de muntanya, una especie de documental, enquadres, paisatge, és una art que va descobrir per primera vegada. És el 1926 quan Arnold Fanck la descobreix i li confia el seu primer paper al cinema ala pel·lícula La muntanya sagrada (Der heilige Berg). És el debut d'una carrera relativament prolífica d'actriu de pel·lícules de muntanya. Aconsegueix el paper d’actriu principal ja que ella pren la iniciativa per coneixer-lo i per convencer-lo. En aquesta pel.licula salta a la fama com una dona avançada, esportista, lider, pionera (escalava quan encara no ho havia fet cap dona). Durant aquestsanys protagonitza diverses pelicules que es roden a les muntanyes, amb un director exigent com era Arnold Fanck i rodant escenes reals sense extres. Competeix amb Marlene Dietrich però ella es queda a Berlin per amor i no se’n va a Hollywood.
Es incorformista y vol dirigir. Posteriormente pasó a la dirección con La luz azul (Das Blaue Licht, 1932) que, tras ser premiada en el Festival deVenecia con el León de Plata, la lanzó a la fama internacional. Es aquesta pel.licula fa de directora, guionista (amb col.laboracions amb altres guionistes molt importants d’Alemanya) i actriu. Una trama de conte de fades. Dona molta importancia a les imatges i buscava les noves tecnologies d’última hora per aconseguir la perfecció. Apren a montar pel.licules, fent creuament d’escenes amb ritmesdiscontinus. És també aquesta pel·lícula que atreu l'atenció d'Adolf Hitler. Ella es troba amb el Führer la primera vegada el maig del 1932 i entabla amb ell relacions de respecte mutu. Després de la pujada al poder del partit nazi, Hitler demana a Leni filmar els congressos del partit, que es feien a Nuremberg. Serà La victòria de la fe (Sieg des Glaubens, 1933) i sobretot el Triomf de la voluntat(Triumph des Willens, 1934), una pel·lícula-documental grandiosa que revela alhora tot l'estetisme i la grandiloqüència cinematogràfica de Leni i constitueix un dels documentals de propaganda més importants. En el documental renega de la victòria de la fe de 1933 perquè eren assajos, no estaven preparats, ni organitzats. No estava orgullosa de com va sortir, li va sortir malament, encara nodesfilaven amb disciplina. Però a Hitler li va encantar. Es un documental poc afortunat, mal fet, mal enquadrat, amb tomes incongruents i amb mala tècnica. Després d'una expedició a Groenlàndia, on filma la pel·lícula SOS iceberg (SOS Eisberg), continua el seu treball per al partit nazi i produeix diverses pel·lícules-documentals molt destacades. Realitza llavors El triomf de la voluntat (Triumph des...