Lepista nuda

Lepista nuda
(PEU BLAU)

ASSIGNATURA DE MICOLOGIA FACULTAT DE FARMÀCIA

1. NOMENCLATURA I CLASSIFICACIÓ POSICIÓ SISTEMÀTICA Regne Fungi Divisió Basidiomycota Classe Basidiomycetes Ordre Agaricales Gènere Lepista Subclasse Agaricomycetidae Família Tricholomataceae Espècie Lepista nuda (Bull.) Cooke SINÒNIMS

Tricholoma nudum (Bull.) P.Kumm. Rhodopaxillus nudus (Bull.) Maire.
NOMS VULGARSCatalà Pimpinella morada Peu blau Peu violeta Lepista morada Pentinella morada Blaveta Lileta Castellà

Pie azul Pezón azul Tricoloma violeta

Euskera

Ziza hankaurdin Oin-urdin

2. DESCRIPCIÓ
És una espècie molt freqüent i ben coneguda, caracteritzada pel seu color

violaci i pel seu gust i olor suaus i agradables. BARRET

- De 5 a 15 cm de diàmetre. - Forma convexa al principi,després progressivament aplanat i amb el centre suaument umbonat. - Marge sencer, sinuós i enrotllat, sobretot de jove. lleugerament viscosa en temps humit.

- Cutícula llisa, mate i higròfana (es fa translúcida amb la humitat), de vegades - Color variable, generalment d’un to violaci, sovint amb reflexos bruns, alguns exemplars són totalment bruns amb el centre més fosc. HIMENI - Làmines fines idenses, lleugerament decurrents, de color violaci. PEU - Cilíndric, de 4 a 10 cm de llarg i 1 a 3 cm de gruix. - Ple, elàstic i fibrós, sovint guarnit de fibres cotonoses blanques a la base. CARN

- Tendra i fràgil, blanquinosa, violàcia sota la cutícula. - Olor poc pronunciat, aromàtic i agradable.

CARACTERS MICROSCÒPICS

- Basidis tetraspòrics, claviformes, de 30 x 6 um, amb anteridiscurts i prims. - Espores hialines, no amiloides, elipsoides, de 6-8 x 5-5 um, apiculades per un dels extrems. - Presència d’hifes fibulíferes a la cutícula.

3. HÀBITAT
Espècie saprotròfica, viu en boscos de coníferes, mixtos i fins i tot de planifolis, sovint formant erols o cercles de bruixes, a una diversitat d’altituds. Apareix entre l’herba i molsa, en clarianes de bosc i marges de camins, enpreferència sobre sòls àcids rics en humus. Surt principalment a la tardor, però si no glaça continua trobantse fins ben entrat l’hivern i esporàdicament pot veure’s a la primavera.

4. COMESTIBILITAT I TOXICITAT
Lepista nuda és un bolet comestible, molt apreciada per la majoria de boletaires, malgrat que alguns li retreuen una certa suavitat i un aroma fort i perfumat. En qualsevol cas, elpeu blau és un bolet de qualitat de fragància boscana i reïnosa –i un punt anisada– molt agradable que, no obstant, no té a penes tradició per aquesta zona ja que més aviat el seu aspecte conspicu sol inspirar precaució. Si que és molt popular, en canvi, en altres regions centreeuropees com també en zones més properes com el País Basc i Midi-Pyrénées.

d’intolerància o indigestió, sobre tot si esconsumeix poc cuit i en gran quantitat, per això es recomana menjar-los ben cuits la primera vegada.

Com passa amb molts altres bolets, pot suscitar reaccions individuals

5. CONFUSIONS
Es pot confondre amb Lepista sordida (Fr.) Singer., que és bastant semblant,

però de mida més petita, molt més frágil, amb el peu higrofan i hàbitat bàsicament de pinar. Té igualment valor alimentari.colors violacis molt pàl·lids i l’olor herbaci-farinós amb reflex mentolat. Aquestes altres espècies de Lepista són comestibles però més aviat mediocres.

També es próxima Lepista glaucocana (Bres.) Singer, que es diferencia pels

de peu fràgil i trencadís, que presenta un color lila blanquinós, amb les làmines desagradable aroma a rave o patata crua. Provoca una intoxicació de tipusmuscarínic.

Es podria confondre també amb Mycena pura (Pers.: Fr.) P. Kumm, bolet tòxic,

escotades, bastant més petit que Lepista nuda i la carn del qual desprèn un No s'ha de confondre Lepista nuda amb algun bolet del gènre Cortinarius del

mateix color, ja què alguns d'ells són molt tòxics, encara que afortunadament són espècies poc freqüents en el nostre enotrn. Per evitar la confusió, cal...