Les dones del segle XX

HISTÒRIA DE LES DONES A ESPANYA
EN EL SEGLE XX
Per
Mª Luz Yolanda Alfayate de la Fuente

La situació de la dona al llarg del segle XX ha variat molt. Els canvis socials, econòmics i polítics que s´han produit a Espanya han influenciat de manera molt directa la situació de la dona en tots els àmbits, des d´àmbit domèstic fins al treball o l´educació. En el present treball el que vull és feruna petita anàlisi de la situació de les dones espanyoles durant el transcurs del segle XX, partint de la premissa que quedaran moltes coses sense dir ja que el tema és el suficientment ampli com per poder fer una tesi doctoral i aquesta no es la meva intenció sino és donar unes quantes pincellades que serveixin per començar a pensar en la situació de la dona i els canvis que ha patit durantaquest període de temps que és el segle XX. Per fer aquest treball he dividit el segle XX en cinc períodes que he considerat molt importants per la història d´Espanya: en primer lloc, el primer terç del segle XX on s´han mantingut les estructures socials, polítiques i econòmiques del segle anterior; en segon lloc, la Segona República espanyola que compren els anys 1931-1936, anys de grans canvis en elgovern i conseqüentment en la societat espanyola; en tercer lloc, la Guerra Civil (1936-1939), aquesta etapa va ser molt dramàtica per a la història en la qual van morir molts espanyols i espanyoles en defensa de les seves llibertats i els seus drets i deures aconseguits durant el curt termini de la Segona República i que amb la guerra civil van començar a canviar; el quart lloc, el Franquisme(1939-1975), època de grans canvis en la societat espanyola, el primer d´ells va ser l´implantació d´un règim dictatorial amb tot el que això suposa com és la falta de drets i llibertats; i, per últim la Transició i la Democràcia, període de recuperació dels drets i llibertats perduts amb el Franquisme.





1. LES DONES ESPANYOLES DURANT EL PRIMER TERÇ DEL SEGLE XX

1.1.TENDÈNCIESDEMOGRÀFIQUES

La transició demográfica a Espanya és diferent de la resta de països europeus degut a que s´inicia a finals del segle XVIII i no finalitza fins començat el segle XX. Les característiques d´aquesta són el descens de la taxa de mortalitat, especialment la mortalitat infantil, la disminució de natalitat degut al retard o renuncia de moltes dones espanyoles al matrimoni i el control voluntaridels neixements tant per l´ús de mètodes anticonceptius ( el mètode més utilitzat l´abstinència en el matrimoni i la lactancia perllongada) com pel canvi en la mentalitat de les famílies espanyoles, la secularització de la societat, les transformacions de la família que es caracteritza per una família patriarcal i monogàmica en la qual es limita el nombre de fills ja que no són considerats unacàrrega sino un bè preciat que s´ha de cuidar i d´educar; i, aparició d´un nou model de dona que vol incorporar-se a les diferents facetes de la vida pública espanyola.

A partir de la dècada dels anys vint es comencen a difondre les doctrines eugèniques que influencien les idees sobre la maternitat i a procreació. Per la seva banda, l´esglèsia elabora la seva doctrina pastoral al respecte al controlde la natalitat amb d´advertiment als seus fidels dels perills que això suposa i recordant que l´amor provè de Dèu i que els fills són un acte diví.

Durant el principi de segle XX els polítics van mostrar poc interés pels drets de les dones. El codi civil de 1889 relegava a la dona casada a ser una ciutadana de segona, establia en el seu article 57 que el marit havia de protegir a la dona iaquesta obeir-lo, al mateix temps que estava obligada a seguir-lo allà on el marit fixès la seva residència. El marit era l´administrador dels bèns del matrimoni inclús dels bèns de la dot que havia portat la dona en casar-se i era el representant legal de la dona casada, això implicava la incapacitat de la dona per administrar el seu propi patrimoni. La dona sense llicència o poder del seu...