Les excedències laborals

20.- Les excedències laborals
Aquests supòsits d’excedència no determinaran dret a reserva del lloc de treball ni al còmput de la seua duració a efectes d’antiguitat. HI ha de tindre en compte que l’excedència per a atendre cura de familiars està subjecta a regles específiques que alteren este plantejament, i que sobre el règim de l’excedència pactada poden incidir les corresponents clàusulescontractuals reguladores de la mateixa.
1. L’excedència voluntària
L’art. 46.2 ET “el treballador que tingui una antiguitat a l'empresa d’almenys un any té dret que se li reconegui la possibilitat de situar-se en excedència voluntària per un termini que no sigui inferior a quatre mesos ni superior a cinc anys. Aquest dret només el pot exercir una altra vegada el mateix treballador si hantranscorregut quatre anys des del final de l'excedència anterior”.
En quant a la seua justificació causal, la llei no exigeix ninguna motivació especial, és suficient acreditar l’antiguitat o el transcurs del termini de quatre anys. En cas de negativa injustificada de l’empresari, el treballador pot acudir al jutge per a que aquest decidisca.
En quant a la seua duració, ha de determinar-se en principiun termini cert (entre quatre mesos i cinc anys). El treballador no té dret a exigir una ampliació de la duració inicialment fixada.
En quant als seus efectes, el treballador excedent voluntari “conserva només un dret preferent al reingrés en les vacants d’igual o similar categoria a la seua que haguera o es produgueren en l’empresa. En açò radica la diferència bàsica entre l’excedència i lasuspensió del contracte de treball.
El reingrés està subjecte a les següents regles:
1) El treballador haurà de sol·licitar el reingrés abans de l’esgotament del seu termini de duració amb el preavís ficat en conveni col·lectiu.
2) L’efectiu reingrés del treballador es condiciona a l’existència de vacants d’igual o similar categoria a la seua; no existeix un dret a la reserva del lloc. L’extinciódel contracte de treball excedent mitjançant expedient de regulació de treball no genera el dret a indemnització a favor de l’excedent sinó, en el seu cas, del treballador contractat per a ocupar el lloc que aquell ocupava.
3) Sol·licitat el reingrés, si no hi haguera vacant, la situació d’excedència es prolongarà fins que hi haguera una, moment en que l’empresa estaria obligada a oferir-li-la altreballador excedent, amb preferència en principi a qualsevol altre.
4) L’excedent té dret al reingrés mantenint el mateix caràcter que tenia la relació laboral abans de l’excedència, sense la possibilitat de canviar la modalitat del contracte ni la duració del mateix. El TS ve acceptant que l’empresari compleix oferint les vacants existents en el moment en que es sol·licita el reingrés, encaraque no estiguen ubicades en la mateixa localitat en que es prestaven servicis en el moment d’iniciar-se l’excedència.
Si el treballador no resultara readmès cabrien les següents accions:
a) Quan la negativa empresarial és clara i terminant, evidenciant un inequívoca voluntat d’extingir la relació de treball, ha d’exercitar-se l’acció d’acomiadament, que si prospera, donarà lloc a la declaració dela improcedència del mateix, havent-se de prendre’s com a base de la indemnització els salaris corresponents no a l’inici de l’excedència, sinó a la data de l’acomiadament.
b) La simple falta de resposta de l’empresari, o les respostes ambigües, existint una plaça vacant, han de conduir a una acció declarativa del reconeixement del dret a l’ocupació efectiva, sent el dia inicial del còmput delssalaris indemnitzatoris per la mora empresarial la data de la sol·licitud de readmissió després de l’excedència; i, al límit, una acció de resolució del contracte de treball a instàncies del treballador en base a un incompliment empresarial.
La negativa injustificada del treballador al reingrés ofert per l’empresari equival a un abandonament o dimissió, pel qual el contracte queda extingit.
2....