Les muntanyes com a representació del modernisme

LES MUNTANYES COM A REPRESENTACIÓ DEL MODERNISME
Aquest poema que a continuació comentarem pertany a l’obra de Joan Maragall titulada Enllà (1906). L’autor tenia en ment anomenar el llibre d’unaaltra forma, però finalment es va decantar en titular-ho d’aquesta manera ja que així podia expressar l’anhel que tenia per posseir una vida intel·lectual activa i plena.
Les muntanyes està compost perversos heptasíl·labs i decasíl·labs agrupats en quartets al començament i fi d’aquesta obra poètica i en nou apariats en la part central. El primer i últim quartet són els mateixos.
Pel que fa a larima, aquesta és molt variada ja que l’autor combina versos masculins amb femenins i rima consonant i assonant en les diferents tipus d’estrofa utilitzat.
L’argument d’aquest poema es basa en lanarració d’un moment de revelació i de fusió amb el món misteriós de la naturalesa al beure aigua d’una font que experimenta l’autor. L’argument és senzill, però el que fa que aquest sigui una obramodernista és el fet de com es suggestiona aquesta realitat i atribuir un simbolisme a aquesta.
El poema està estructurat en tres parts que coincideixen, més o menys, amb les formes poètiques que formenpart d’aquest.
En la primera part, que correspon a les primeres cinc estrofes o quartets, se’ns presenta el moment en que l’autor adquireix la revelació dels “secrets de la terra misteriós” que lipermeten percebre el món d’una altre manera, fins el punt en que tot sembla una altra cosa, la realitat reneix.
La segona part es basa en la metamorfosis que sofreix l’ànima (representació subjectiva deljo) de l’autor al patir la fusió amb el paisatge en què s’identifica. Per això, l’autor utilitza un conjunt de versos decasíl·labs apariats i enumera els elements del paisatge amb què s’identifica iles sensacions que té amb aquests. El poeta recrea tot allò que mira. Podria seguir enumerant parts de la realitat tot i que quan “jo” s’identifica amb “l’altitud de la carena” el poeta s’atura i...