Les nuclears a debat

TXERNÒBIL, FUKUSHIMA, REALITATS I LLIÇONS QUE CAL NO OBLIDAR 
Què sabem realment del que passa avui a Ucraïna, a Bielorússia, a les hectàrees de la zona d'exclusió determinades per la catàstrofe deTxernòbil?  Les poques dades de que es disposen parlen de una realitat devastadora i complexa de contraban de materials contaminats, saqueig i activitats furtives.
Però a mesura que s'acostal'aniversari de la catàstrofe torna a aparèixer una imatge neutra que ja es fa repetitiva, una imatge en que es combinen les ja clàssiques d'edificis i espais abandonats amb altres enganyoses de una vidasalvatge que es mou "lliure" de la pressió humana. En aquest discurs Txernòbil apareix com un lloc històric, com les runes d'un antic castell, un poblat romà, una imatge de contingut turístic per a gentamb diners i amant d'emocions fortes.
Aquestes imatges dominants, alienes a les persones, als efectes econòmics i socials de la catàstrofe, es combinen amb les de la solidaritat de les que esbeneficien un nombre petit de les víctimes, especialment els nens i nenes.
A Ucraïna no menys de 55 000 km ² (equivalent a les superfícies de Catalunya més la Comunitat Valenciana juntes), un 4,8% del seuterritori, estan contaminats, tot i que hi viuen prop de 2 milions de persones.
La veïna Bielorússia, que va rebre el 70% de la precipitació radioactiva més d'un quart del seu territori estàafectat. L'ONU estima que el 20% de la població, inclosos 500 000 nens (tristament coneguts com "Els nens de Txernòbil"), el 20% de la terra cultivable i el 23% dels boscos bielorussos estan contaminats. LesNacions Unides també han xifrart el dany infligit a l'economia del país en 30 anys, en fins a 230 milers de milions de dòlars ("Les Nacions Unides i Txernòbil").
27 ANYS MÉS TARD, LA DESINFORMACIÓIMPERA.
Una peça clau d'aquesta desinformació és la subordinació que l'Organització Mundial de la Salut (OMS) té respecte a l'Associació Internacional de l'Energia Atòmica (AIEA), que té el poder de...