Les Reivindicacions Educatives De La Dona Gitana

Segon comentari del llibre:
“Les reivindicacions educatives de la dona gitana”

A Catalunya viuen aproximadament 80.000 gitanos i gitanes. La seva situació social és molt diversa, i als últims anys s'està produïnt un fort procés de transformació que possibilita una millora de les condicions de vida, i una opertura a la plena incorporació social. A les últimes dècades, s'ha produït unasensible millora en les seves condicions de vida, degut a l'accés als sistemes de protecció social, a l'habitatge públic i als sistemes de salut i educació.
Malgrat tot, una bona part de la població gitana continua constituint un dels grups més vulnerables i amb major risc d'exclusió social i econòmica de Catalunya, a més de ser víctimes freqüents de pràctiques discriminatòries que impedeixen el seuaccés a bens i serveis en igualtat de condicions que la resta de ciutadans catalans.

Segons les dades de l'Eurobaràmetre de 2009 els ciutadans espanyols consideren que la discriminació d'origen ètnic és la més estesa al seu país. El cas de la comunitat gitana és, sens dubte, un dels més flagrants. Recordem que en la totalitat de les situacions registrades es discrimina a una persona gitana perassociar-la a idees negatives preconcebudes, una imatge que lamentablement la majoria de la societat té de la comunitat gitana, tractant-se doncs de casos de discriminació directa on els agents discriminadors solen expressar aquests prejudicis de manera oberta.
En molts casos, aquesta percepció negativa és fruit del desconeixement de la situació real de la comunitat gitana, ja que la informació queofereixen els mitjans de comunicació l'associa amb fets conflictius i negatius. Això sumat amb determinats discursos proferits per alguns dirigents polítics que intenten culpabilitzar principalment a la minoria ètnica gitana d'origen romanès i búlgar dels problemes actuals de la crisi econòmica i de la conflictivitat social.
Destaco la difícil situació que estan vivint els ciutadans gitanosd'origen comunitari a Europa, després de les expulsions massives patides a França, Itàlia, Hongria, etc, l'establiment de directrius restrictives del seu dret a la lliure circulació i els discursos polítics que fomenten l'estigmatització i el rebuig de la població gitana d'origen comunitari, estenent-se els efectes negatius dels mateixos a la comunitat gitana espanyola.
Per això, és necessaridesenvolupar accions de sensibilització i informació a tota la societat, i apel•lar a la gran responsabilitat que els dirigents públics i els representants polítics tenen de no tolerar discursos racistes i xenòfobs que atempten contra els nostres valors democràtics i dificulten la convivència i la cohesió social.

El 69% són dones gitanes, elles pateixen una múltiple discriminació des de diversosfronts (pel fet de ser dones i pel fet de pertànyer a una ètnia minoritària). A més, en presentar una major exclusió social dins i fora de la seva comunitat, presenten una doble vulnerabilitat. Els casos de discriminació cap a les mateixes s'han donat sobretot en l'àmbit de l'ocupació i d'accés a béns i serveis.

En relació amb l'àmbit de l'ocupació podem destacar un fet positiu i és que les donesgitanes continuen incorporant-se, cada vegada més, al mercat de treball “formal”, és a dir, sempre han treballat en altres espais, com en la llar, en la seva comunitat, en la venda ambulant, etc. però ha estat recentment quan s'han començat a vincular a una relació contractual assalariada. Això explicaria part de l'increment de casos en aquesta àrea. La discriminació cap a les dones gitanes esprodueix tant en l'accés a l'ocupació (prejudicis per seleccionar-les), com en la contractació (pitjors condicions i tracte desigual i acomiadaments quan coneixen la seva ètnia a posteriori).

Durant èpoques de crisis és habitual que creixi la contractació de dones – que estadísticament realitzen menys hores i cobren un salari fins a un 30% inferior- de forma temporal o a temps parcial, com a sou...