lexico obra Nabí

Buidatge lèxic de Nabí de Josep Carner.
Editorial: La butxaca, 2012.

He organitzat el treball per capítols, i entre parèntesi hi ha el núm. del vers.

I


Jaç (3): llit o cosa disposada per a jeure-hi al damunt.
Ginesteres (3): mata de ginesta.
Fibló (4): agulló (allò que estimula, incita a obrar).
Malvestat (7): maldat.
Ranquejador (10): persona que camina ranc, coix.
Endebades(14): debades, En va, sense efecte, inútilment.
Romboll (17): remolí.
Percinta (19): cinyell (Cinta, cordó, corretja, etc., que serveix per a cenyir).
Só (23): forma de primera personal sg. del present d'indicatiu del verb esser.
Vagui (24): vagar (errar a la ventura).
Solc (29): sot longitudinal que fa l’arada.
Sementers (29): part d’una terra de conreu en què se sembra d’una plantadeterminada.
Xaruc (30): que repapieja.
Terrissaire (30): persona que fa o ven terrissa.
Somort (35): mig mort, mig apagat, que gairebé no es percep.
Recança (36): Greu que sap de fer o d’haver fet, de deixar o d’haver deixat de fer, alguna cosa.
Oratjol (41): ventijol, vent suau.
Gruava (43): desitjar vivament (alguna cosa que es fa esperar molt).
Companatge (43): vianda que es menja amb el pa o amés del pa. En aquest cas, l’autor li dóna significat de companyia.
Bastit (45): lli (planta). Existent a Barcelona i València.
Gomboldat (46): tenir sol·lícitament cura (d’algú) fent tot allò que ell tot sol no podria o no sabria fer.
Atansa (50): acostar, especialment fins a tocar, fins a establir contacte.
Abrandada (57): inflamar, animar d’una passió.
Tusta (59): cop donat amb el cap.Fangueres (59): fangar, lloc de molt fang.
Odre (60) : bot per portar vi, oli...
Regraciar (66): expressar gratitud a algú.
Llogarret (67): població petita.
Malsegures (73): no segur, mancat de seguretat.
Malures (74): malaltia, sobretot epidèmica, especialment de les plantes.
Neulir (75): decandir, fer perdre la força, la vigoria.
Pleta (77): lloc o clos on es recull el bestiar que pasturaal camp o a la muntanya.
Sageta (78): fletxa.
Salmodiat (81): cantar, recitar, d’una manera monòtona.
Sotjat (82): observar estant amatent al que pugui esdevenir-se.
Viaranys (93): corriol.
Bleïda (101): cremar.
Gropada (102): grop (nuvolada tempestuosa congriada sobtadament).
Embarbollant-me (105): parlar confusament, per defecte físic o per voluntat de no deixar entendre a tothom allò quees diu.
Balmada (110): buit de dins.
Soca (110): tronc de l’arbre.
Esbarzer (111): liana o arbust intricat del gènere Rubus, de la família de les rosàcies, de tiges amb agullons, fulles palmaticompostes, flors blanques o rosades i fruits formats per petites drupes, les móres, típic de les bardisses.
Bleixant (112): respirar, especialment amb fatiga.
Abassegat (116): algú, arreplegar i retenir(d’alguna cosa) tot el que pot, tot el que hi ha.
Escarbotat (117): llevar (una prominència), desgastar o llevar una part (d’alguna cosa), fregant, gratant, raspant, etc.
Anap (117): vas per a beure.
Esguard (120): mirada.
Voliors (121): munió d’ocells volant.
Parrac (122): tros de roba mig separat per un estrip de la resta d’una peça de vestir.
Capcineig (127): acció de capcinejar(moviment del cap).
Lluc (129): aptitud a llucar. Saber veure, copsar, el sentit, l’essència, la qualitat...
Arlot (133): Home que viu a costa d’una dona prostituïda.
Docte (137): que té molta ciència, que posseeix extensos coneixements en tal o tal matèria.
Llaüt (139): instrument músic de corda, de caixa bombada per la part de sota, que es toca polsant les cordes.
Desesma (141): manca d’esma.Coquinesa (143): coquineria, qualitat de coquí (avar).
Falconada (153): escomesa, especialment a fi d’emparar-se d’alguna cosa.
Garberes (160): pilar de garbes (feix d’espigues tallades).
Espigolar (161): collir (les espigues que han restat en un camp després de la sega).
Gernació (167): multitud de gent.
Baterell (168): lloc on bat el vent, el sol, la llum, la pluja, etc.
Perpal (176):...