libertad

Llibertat
La llibertat és la capacitat que posseeix l'ésser humà de poder obrar segons la seva pròpia voluntat, al llarg de la seva vida; pel que és responsable dels seus actes.
També és possible comprendre la llibertat com aquell estat en el qual l'home no està sent esclavitzat ni pres per un altre. Es tracta d'un concepte que fa al·lusió a aquells aspectes relacionats amb la independència,amb la llicència per realitzar allò que s'estimi adequat o convenient.
Etimològicament la paraula ve del llatí "liber", la qual cosa s'interpreta com a "persona l'esperit de la qual de procreació es troba actiu", això derivat del significat que té la incorporació de l'home a la societat en aconseguir la seva maduresa sexual, perquè comenci a assumir responsabilitats. Aquesta dada aporta llumssobre l'origen de la paraula però no satisfà com a explicació d'aquest important valor humà.
Hi ha dos tipus de llibertats: la interna i l'externa.
La llibertat externa es refereix a l'aspecte objectiu de l'acció, per exemple, la conducta; la llibertat interna, en canvi, es refereix a l'aspecte subjectiu, per exemple, la deliberació i la decisió.

Determinisme
La doctrina determinista afirma quetot el que hi ha hagut, hi ha i hi haurà, i tot el que ha succeït, succeeix i succeirà, està de davant mà fixat, condicionat i establert, no podent haver-hi ni succeir més que el que aquesta per endavant fixat, condicionat i establert. El determinisme és considerat com un condicionament previ de tots els fenòmens de l'univers i a més està associat a la idea de casualitat que regeix l'universsencer. També s'afirma que havent-hi un encadenament rigorós dels fenòmens, l'existència mateixa, de la llibertat humana, s'esvairia.
El determinisme, per tant, nega l'existència de la llibertat. Hi ha diversos tipus de determinisme.


-1-

Determinisme fisiològic, el qual és defensat per molts psicòlegs i filòsofs materialistes; i que afirma que la nostra llibertat, no és mes que el resultat deforces fisiològiques, sobretot les del funcionament del sistema nerviós, que entren en joc en obrar.

Determinisme psicològic, el qual es divideix en dues formes principals:
- El psicoanalític. Afirma que l'obrar de l'home adult està determinat per l'inconscient format en la infantesa. Aquesta forma completa psicològicament al determinisme fisiològic i posa en manifest que la constitució del'inconscient infantil és obra del mitjà social, també relacionant-se d'aquesta forma amb el determinisme sociològic.

- Determinisme sociològic. Segons el qual la societat és considerada com una consciència col·lectiva que cada individu interioritza d'una manera particular, per la qual cosa les regles de conducta social exerceixen una pressió irresistible sobre els individus. En altres paraulesl'ambient social que ens envolta ens força a obrar de determinada forma.
Determinisme teològic. Les decisions humanes voluntàries, són en realitat seves decisions de Déu. El problema que aquest determinisme presenta és la dificultat de conciliar la infinita perfecció de Déu i la seva atemporalitat, amb les imperfeccions físiques i morals d'aquest món i amb la successió temporal dels fets quesuposen un anar adquirint i perdent perfeccions.

Determinisme genètic: afirma que nosaltres no som lliures perquè estem condicionats o determinats pels nostres gens.

Determinisme biològic: planteja que el nostre comportament està prefixat genèticament. Naixem, segons ells, amb unes característiques, heretades dels nostres progenitors per mitjà dels seus gens, que defineixen les nostrescapacitats, maneres de resposta i possibilitats de desenvolupament.

-2-
Determinisme ambiental o educacional: afirma que no són els gens els que ens condicionen, sinó l'educació que rebem al llarg de la nostra vida, que és la causant del nostre comportament.

Determinisme econòmic: afirma que no som lliures perquè estem determinats per factors econòmics. El filòsof Karl Marx va ser un dels seus...