Licenciado En Grado

EN QUÈ ES TRANSFORMA EL MAGMA QUAN ES GELA?
El  magma,  que  es  forma  a  profunditats  no  superiors  als  200  Km.  ascendeix  i  es
consolida  a  certa   profunditat,  donant  lloc  a les roques plutòniques, o bé arriba a la superfície,
generant les roques volcàniques.
Cada  càmera  magmàtica  conté  un  tipus  de  magma  propi.  Al  llarg  del  temps,  al  anar
refredant­se  (van cristal∙litzant  diferents  components)  o  fundit  roques  que   hi  ha  al  seu  voltant,
es  produeixen  canvis  en  la  seua  composició  al  llarg  del  temps.De  forma   general  i  simplificant
els  dos  extrems  respecte  als  tipus de magmes, podem dir que existeixen dos tipus fonamentals
de magmes, el basàltic i el granític:
1. Magmes  basàltics.  Són  fluids  i  la  seua  temperatura de  consolidació  (solidificació)
disminueix  al  descendir  la   pressió,  propietat  que  fa  que  done  lloc  quasi  sempre  a
roques  volcàniques.  (Ex.: basalt, molt freqüent; gabro, molt escàs). Químicament és
bàsic, del 45% al 52%  de Si O2. Temperatures entre 900 i 1200ºC.
2. Magmes  granítics.  Son  viscós  i  la  seua   temperatura  de  consolidació  augmenta  tal
com  la  pressió disminueix.  Així  al ascendir un magma granític la pressió descendeix
i  el  magma  encara  que  mantinga  la  mateixa  temperatura,  solidifica.  Por  aquest
motiu  dona  preferentment  roques  plutòniques.  (Ex.:  granit,  molt  freqüent;  riolita,
escassa).  Químicament   és  àcid,  més  del  65%  se  Si  O2.  Temperatures  inferiors   al
800ºC.
Aclaració:  Un  magma  granític  a  700ºC que  ascendeix  des  dels  14  Km.,  on  consolidaria  a
657ºC,  solidifica  a  5,7 Km., punt on la consolidació es dona precisament als 700ºC. En el cas
del magma basàltic ocorrerà el contrari.
Quan  grans  masses  de  magma consoliden en profunditat, ho fan a elevades pressions  i
es  refreden  lentament;  d’aquesta  manera  es  formen  cristalls  ben  desenvolupats  (texturaholocristal∙lina) que constitueixen les roques plutòniques.

Els  cossos  en  els  que  es  formen  aquestes  roques  poden  tindre  dimensions  de  centenars  de
quilòmetres  o  bé  ser  fines  i  incrustades  entre  les  roques  preexistents,  rebent  diferents  noms
segons les seues dimensions i formes (batòlit, dic, lacòlit, filó, xemeneia, etc)

Si  el  magma  puja  a  la  superfície,  la consolidació es produeix a la pressió atmosfèrica i
per  refredament  ràpid,  condicions  que  fan  que  es  generen   cristalls  molt  menuts  (textura
microcirstal∙lina) i/o vidres (textura vítria) .

Obsidiana        

Pumita o pedra tosca

Els  minerals  estan  constituïts  per  matèria  cristal∙lina,  i  els  vidres,  per  matèria  vítria. La
primera  es  caracteritza  per  una  ordenació  interna  en les  tres  direccions  de  l’espai  dels  seus
àtoms,  ions  i  molècules;  cosa  que  no  ocorre  en  la  segona  ,  que  pel  contrari,   presenta  el
desordre propi d’un líquid.
Per  a  classificar  les  roques  magmàtiques  es  tenen  en  compte  criteris texturals (relatius
a  la  forma,  mida  i  disposició  dels  seus   constituents),  mineralògics,  de  composició  química  igenètics  (referents  a  com  s’han  format);  encara  que  aquest  últim  està  molt  relacionat  amb  els
anteriors.
Els  minerals  fonamentals  que  constitueixen  les  roques  magmàtiques  són:  el  quars,  els
feldspats  (càlcic  i sòdic), les plagioclases i els minerals rics en Fe i Mg com la biotita, piroxens,
anfíbols i oliví. Tots ells són silicats.Seguint el criteri químic del contingut en SiO2, podem establir els següents grups:
1. Roques  àcides.  Són  riques  en  SiO2  i  pobres  en  Fe  i  Mg, pel que  estan formades
principalment per quars i feldspats. Ex: granit, pegmatita i riolita.

Granit

Riolita

2. Roques  bàsiques.  Són  pobres  en  SiO2 i riques en Fe i Mg, fet que fa que  en elles
predominen  les  plagioclases  i  els  minerals  ferromagnesians. ...