Literatura Periodo

UNITAT 6
LA LITERATURA EN EL SEGLE XV
La poesia es deslliga de provençalismes i la prosa, de llatinismes. Les cinc figures màximes de la lliteratura medieval: Ausiàs March, Joan Roís de Corella, Isabel de Villena, Jaume Roig i Joanot Martorell.
Una altre tipus de literatura molt lligada als gustos de la burguesia, es la poesia realista, satírica o religiosa. Es caracteritza per: un bon dominidels recursos per a escriure versos, una llengua senzilla i directa, ben expressiva; i una gràcia i enginy molt remarcables.
S’ha assenyalat sovint una divisió de la producció literària valenciana d’aquest període en dos sectors principals: la tertúlia e l’aristòcrata Berenger Mercader, de components essencialment pertanyents a la noblesa i la tertúlia de Bernat Fenollar, de componentsbàsicament burgesos o de la baixa aristocràcia.
AUSIÀS MARCH
Descendia d’una familia de la xicoteta noblesa valenciana provinent de Barcelona. Va a ser el primer que usà el valencià per a escriure poesia. El desig de sinceritat, el du a expressar els sentiments en la llengua en què sent i pensa.
A la dona no la idealitza, sinó que la veu com un ésser humà amb defectes, vicis i virtuts. La seua poesias’ocupa de dos temes cabdals per a l’ésser humà: l’amor i la mort. March viu l’amor d’una manera apassionada i en permanent contradicció entre l’amor carnal i l’espiritual: el poeta persegueix l’amor pur i espiritual, però es deixa dur pels instints i per l’atracció de la carn. Aquesta contradicció sols la resoldrà la mort.
Ausiàs March va escriure 128 poemes que acostumen a ser catalogats en quatregrups: Cants d’amor, Cants de mort, Cants morals i Cant espiritual.
LA DONA EN LA LITERATURA DEL SEGLE XV
Un dels corrents literaris que més èxit va tindre en el segle XV és la literatura misògina, Jaume Roig es el seu màxim representant i la seua obra Espill. Totes les dones que hi apareixen, sense distinció, són malvades per naturalesa i per voluntat. El llibre incorpora, doncs, tots elstòpics antifeministes de l’edat mitjana.
Sor Isabel de Villena, amb la seua obra Vita Christi té com a protagonista la firgura de Jesús de Natzaret, però la perpectiva femenina adquireis una especial significació en la simpatia amb què Sor Isabel tracta les dones dels Evangelis, es una mostra de feminisme incipient.
EL SISTEMA VOCÀLIC
La vocal és el fonema més perceptible de la síl.laba com aconseqüència de tres factores units: la sonoritat, l’obertura de la boca i l’absència d’obstacles que dificuten l’eixida d l’aire.

Segons la posició de la llengua, es classifiquen en:
* Mitjanes: es pronuncien entre la part anterior i posterior de la boca (a)
* Anteriors: es pronuncien avançant la llengua cap a la part anterior de la boca (i, e tancada, e oberta)
* Posteriors: es pronunciencap a la part posterior de la boca, fregant el vel del paladar. (u, o tancada, o oberta).
Segons el grau d’obertura:
* Vocal molt oberta: a
* Vocals obertes: e oberta, o oberta
* Vocals tancades: e tancada, o tancada
* Vocals molt tancades: i,u
El valencià posseeix dos subsistemes:
* El subsistema vocàlitic tònic: a, e oberta, e tancada, o oberta, o tancada, i u.
* Elsubsistema vocàlic àton: es redueix a cinc vocals: a, e, i, o i u.
L’ACCENTUACIÓ
L’accent gràfic és el signe escrit sobre una vocal, amb què s’indica la síl·laba tònica de la paraula . Hi ha dos classes d’accent gràfic: el tancat que es col·loca sobre les vocals tancades i el obert, que es posa sobre les vocals obertes.
LES PERÍFRASIS VERBALS
A partir de les formes no personals es poden formarles perífrasis verbals que són unitats compostes per dos formes verbals, que quan es combinen directament o per mitjà d’una preposició, adquireixen un únic sentit verbal. Es poden formar amb l’infinitiu, el gerundi i el participi.
Les perífrasis verbals d’infinitiu poden ser, entre d’altres, de probabilitat i d’obligació:
* Probabilitat: deure + infinitiu. S’utilitzen si no s’està...