LITERATURA VALENCIANO 1º DE BACHILLERATO

LITERATURA
TEMA 1.
Els orígens linguístics i literaris.
1. Els trobadors i el joglars.
Trobadors i joglars:
Després de ñla conquesta de València per Jaume I, les terres valencianes passaren a
formar part de la Corona d'Aragó. El mode de vida i la cultura dels musulmas van anar
desapareixent a poc a poc i el nostre poble va entrar dins de l'òrbita de les literatures
romàniques.
La poesiaprovençal, fou la més important a Europa des del segle XI al XIII. Els primers
autors van fer servir aquesta llengua, no només pel seu prestigi, sinó tamé perquè els
territoris del migdia francés tenien els reis d'Aragó com a senyors naturals, de manera que
la cort reial és convertí en un important focus de conreu trobadoresc. Alguns monarques
com Alfons II i Pere I foren reeixits poetestrobadorescos.
A difèrencia dels “poetes”, que en l'edat mitjana feien els versos en llatí, els ttrobadors
eren autors de la lletra i la música de les seues composicions, les quals anaven
destinades a ser escoltadaes per un públic. Els encarregats de difondre aquestes
composicions acompanyant-se d'instruments musicals, eren els joglars. Trobadors i
joglars, doncs, serien els equivalents a allò queara anomenem autors i interpèts,
rspectivament.

L'amor cortés:
L'amor cortés es un joc de convencions amororses practicat perls aristòcrates en les corts
dels grans senyors medievals. Aquest concepte de l'amor reflectia els dos pilars bàsics de
la societat medieval feudal.
-Les relacions de vassallatge. La fidelitat amorosa a la dama era un jurament solemne
semblant al que els vassallsfeien al senyor. Els trobadors dirigien els seus versos a una
“senyora”.
-La religiositat, especialment la devoció mariana.

2. Modalitats poètiques.
L'amor cortés no era l'únic tema del que tractavaen les composicions trobadoresques.
Aquest tipus de poesia tenia una gran varietat de temes i estils segons les intencions
comunicatives dels autors.
Pel que fa als temes tractats i lesintencions comunicatives dels autors, cal destacar:
- La canço: Poema de la lloança i idealització de la dama, es a dir la dona era piropejada.
-El sirventés: Que es destinava a la moralització, a la propaganda política o a la sàtira.
-El plany: Era una lamentació per la pèrdua díun gran personatge. Anave dedicat a una
persona que havia mort.
-La pastorel.la: Que explicava l'encontre amb una pastorai la conversa que se´n seguia.
L'escondit: Era com una excusació davant la dama per haver trait el secret amorós, es a
dir el caballer dema perdó a la dama per cantar lo que van fer la nit pasada.
L'alba: Era una lamentació dels enamorts que s'han de separar després d'haver passat la
nit junts, explicant-lo d'un altra forma, la dona se lamente la separació del seu amor.

3. Els nostrestrobadors.
Entre els principals autors hem de destacar el vescomte Guerau de Calabreta, Guillem de
Berguedà i Guillem Cervera.
No podem oblidar les dones que feien poesia trobadoresca, anomenades trobairitz, entre
les quals cal destacar, a la comtessa de Dia i la Reina de Mallorques. El rang de
superioritat de què la dona gaudia en les convencions trobadoresques podria explicar-ne
l'afegit decarnalitat i sensualitat.

Comunicació.
1. Funcions del llenguatge
La funció referencial, s'encarrega de trasmetre idees, referir-se a la realitat, i explicar-la.

La funció expressiva, s'encarregava de expressar emocions i sentiments.
La funció conativa, que el que volia era cridar l'atenció del receptor per obtenir-ne
resposta.
La funció fàtica, que el que volia era comprovar l'eficàciade la comunicació.
La funció poètica, el que volia era crear bellesa amb les pareules.
La funció mentalinguistica, que lo que feia era parlar sobre el llenguatge.

TEMA 2.
Època medieval. La historiografia
1. Prosa historiogràfica. Les quatre grans cròniques.
A l'edat mitjana, la historiografia es componia d'eñements religiosos, èpics,
cavallerescos i, sovint eren redactats a l'estil...