Literatura

“Que sigui la meva ànima”
En la primera estrofa l'autor demana que vol que la seva ànima sigui la corda d'una guitarra per a que el destí no el pugui destençar mai i estigui sempre firme i no deprimit. Vol estar sempre segur i no deixar-se vèncer encara que passi molt temps. En l'estrofa següent(REALITAT ELL) es refereix a ell mateix com una corda fluixa donant a entendre que el que realment lipassa és que té tendència a ser pessimista i es deixa vèncer amb facilitat i que creu que tot el que fa està mal fet. I voldria dir el que realment sent sense amagar res. En la tercera estrofa el poeta li pregunta a Déu que si podria apretar-li les cordes per ser fort i rígit i poder parlar amb claredat. També en aquesta estrofa podem veure que és una persona no estabilitzada emocionalmentivoldria estar tranquil, sense patiments ni aigoixes, és a dir, tenir una vida plàcida i deixant-se de bogeries, desitjos i preocupacions. Vol oblidar-se de la mort que sap que l'espera. Torres li diu a Déu que vol ser com ell, osigui, tenir una constància en la vida i mantenir-se en la mateixa linia de vida.

El tema d'aquest poema és la vida. L'autor demana una tranquil·litat d'esperit, tot i sabentque la mort li està arribant.

Màrius Torres parla amb decisió ja que té clar que, ell, el que vol és una vida en concret i també parla amb una mica de desesperació perquè és algo que li sembla impossible i per aquesta raó també té una actitud de resignació.

La llengua poètica que utilitza és d'un nivell estàndard i col·loquial, però tot i així podem veure com també usa algunes paraulescultes com: “llaüt”(guitarra), “feixuc”(pesat), “engavanyat”(privat), “reblar”(tensar), entre d'altres. El camp semàntic més utilitzat és “la música”: “corda”, “llaüt”, “nota”, “clau”, “vibració”, “ritme”, “desafinada”, “múscia”, “melodies”, “cantar”, “polsen”.

Els recursos que l'autor utilitza són variats, ja que podem torbar des de encavallaments con “Que sigui la meva ànima la corda d'un llaütper sempre igual i tensa i que...”, fins personificacions “que el destí no em pugui arrencar..”, passant per metàfores com “Que sigui la meva ànima la corda d'un llaüt..” o “Vençut no sigui mai el clau que em tiba..” o “música falsa”. També hi trobem comparacions com “Sóc tan sovint com una corda fluixa i vençuda..”. Hi observem una apóstrofe: “Senyor..”. A més a més tot el poema és una hipèrbole.“Febrer”

A la primera estrofa descriu com el poeta veu el Febrer. Es van produint els canvis que anticipen la pròxima estació (la Primavera) “Les branques d'ametller senten, sota l'escorça, un moviment suau i obscur”. A més fa aquesta idea extensiva a qualsevol cosa ( La mort anuncia un naixement).

A la segona estrofa ens posa com exemple el trèvol, com a imatge del canvi lent peròconstant que domina aquest període. A la segona vers de l'estrofa fa referència a l'incertesa del futur i repeteix el lema anunciat a la primera estrofa.
El pas del temps es veu reflectit en l'escalfor tèbia dels últims dies d'hivern, quan la neu ja es fon a poc a poc. Aquest canvi constant però lent que es repeteix. Esmenta la natura, quan comença a bategar d'una manera incerta, amb una anticipaciócap a la vida futura. El poeta ens transmet la inquietud de la mort per d'una fruit a una nova
vida ( optimista) la vida es reforça entre les anades i vingudes, entre la vida i la mort.

A la tercera estrofa l'autor transmet el que seria l'hivern, om acaba una vida i en comença una altra (regeneració) es podria comparar amb la vida del fènix   que mor amb les seves flames i reviu d'aquestes.El poeta descriu aquest impuls de la natura amb la metonímia “ un crit etern de la larva, l'arrel i la semença” i la compara a un “ foc invisible, meravellós, intern. Els últims dos versos compara altra vegada aquesta força renaixedora de la naturalesa amb la maduració qu el vi de Falern (vi històric de l'antiga Roma) dins de gerres de Faiença.







“Paraules de la nit”

Home, sigues...