Llatí
Livi Andrònic: Tradueix al llatí l’Odissea i va adaptar i representar les primeres obres de teatre, tragèdies i comèdies, en llatí, segons les pautes del gènere dramàtic grec.
Gneu Nevi: Escriu poema èpic sobre la guerra que tot just s’havia acabat, Bellum Punicum, Tragèdies-tema grec. Comèdies-barregen inspiració grega i itàlica.
Primers autors en prosa- annalistes. Escrivien annals,de gènere històric, esdeveniments any rere any.
L’impuls de la literatura llatina va ser gràcies a la culminació de la conquesta d’Itàlia pels romans i per la intensificació dels seus contactes amb la cultura hel•lènica.
Abans de l’inici de la literatura llatina hi havia les llegendes transmeses oralment: saturni: llegendes recitades durant els banquets.
Carmina: gestes dels morts alsfunerals, a festivitats religioses les pregàries del seu déu.
Versos fescennins: Diàlegs picants recitats per actors amb màscara.
Faules atel•lanes: obres més complexes representades per diversos actors que donaven vida a les peripècies d’uns personatges arquetípics: ximple, golafre, l’esclau astut...
Època arcaica Època clàssica Època postclàssica
Plaute-comèdia Ciceró Sèneca
Enni:poesia èpicaCèsar Lucà
Cató-Prosa Car Corneli Tàcit
Terenci-comèdia Catul Suetoni Tranquil
Sal•lusti
Maró
Flac
Tit Livi
Nasó
Època postclàssica
Aquest període s’anomena l’edat d’argent.
Des del punt de vista literari coincidiran dues tendències:
Continuista: basada en la imitació dels models clàssics.
Rupturista: que cerca noves modalitats d’expressió i que cau en el que podríemqualificar com a barroquisme.
Predomini de la literatura del tipus satíric.
Época tardana
En prosa destaquem gramàtics i juristes. En poesia destaquem Ausoni que ressuscita fugaçment la poesia bucòlica de tipus virgilià. Claudià va cultivar de manera brillant la sàtira, l’èpica mitològica i l’èpica històrica.
Seran els segues d’auge de la literatura cristiana.
La fi de l’Imperi provocarà una mena decataclisme per a la literatura, desapareixerà la major part.
TEMA 2
En l’antiguitat grecoromana els historiadors concebien els seus escrits com a obres literàries i es consideraven a si mateixos tant investigadors com autors literaris. Com a historiadors es documentaven sobre els fets, causes, circumstàncies, com a escriptors intentaven expressar-se de manera elegant.
Es considera Heròdot elpare de la història i Túcidides el representant més qualificat.
El primer històriador llatí va ser Cató el Censor. Va escriure Orígens
La historiografia romana comprèn obres de caràcter molt variat:
-Històries generals que abasten des dels orígens de Roma.
-Obres dedicades a Èpoques concretes, un segle sencer o una part d’un segle.
-Monografies sobre episodis puntuals.
-Memòries-Biografia
JULI CÈSAR
El 68 va començar el seu cursus honorum com a questor. El 60 arriba el moment del seu triomf polític, quan pacta el repartiment de Roma amb Pompeu i Cras i forma el primer triumvirat. Com a resultat del pacte és elegit cònsol el 59 i després procònsol a les Gàl•lies i la Il•líria.
Quan estava a punt d’acabar el seu mandat a les Gàl•lies, decideix tornar-se a presentar alconsolat. El Senat, amb el suport de Pompeu, nega a Cèsar aquesta possibilitat si abans no renuncia al seu càrrec. Cèsar envaeix Itàlia amb les seves legions fidels i ben entrenades, i així comença la guerra civil.
Des del 49 fins al 44 simultanieja les campanyes militars contra Pompeu i els seus partidaris amb l’afermetat del seu poder a Roma, on es fa nomenar dictador. Com a tal va arribar aaconseguir el poder absolut en tots els terrenys: polític, militar, religiós, ja que era pontífex maximus des de l’any 63. una concentració del poder com aquesta va provocar la reacció d’un sector de la classe política més crítica que no van dubtar a confabular-se i assassinar-lo a la mateixa seu del Senat el dia de les idus de març del 44.
Obres
Es basa en els seus Commentarrii sobre la guerra de...
Regístrate para leer el documento completo.