Llibre de meravelles

Llibre de les meravelles
El Libre de meravelles, també anomenat Fèlix, va ser escrit per Ramon Llull entre 1288 i 1289. Ramon Llull es trobava a París, entristit i descoratjat pel poc que la gent coneixia i estimava Déu, tal com ens diu ell mateix en les primeres pàgines del llibre:
En trísticia e en languiment estava un home en estranya terra. Fortament meravellava de les gents d'aquest món,com tan poc coneixien e amaven Déu, que aquest món ha creat e donat als hòmens en gran noblea e bonea, per tal que per ells fos molt amat e conegut. Aquest home plorava e planyia com Déus en est món ha tan pocs amadors e servidors e loadors. E per ço que sia conegut, amat e servit, fa aquest Libre de meravelles, lo qual se departeix en deu parts, ço és a saber: Déu, Àngels, Cel, Elements, Plantes,Metalls, Bèsties, Home, Paradís, Infern.
L'obra serà una mena d'enciclopèdia, de gran abast i amb una clara intenció doctrinal. Ramon Llull, però, per fer-ho més atractiu per al públic ho embolcallarà d'una trama narrativa basada en el pelegrinatge espiritual i científic d'un jove, Fèlix, que es presentat com el fill del mateix autor. Fèlix errarà pel món admirant l'obra de Déu i sorprenent-sedel pecat i de la ingratitud de la gent.
Resum de l'argument
El llibre està dividit en deu parts.
El primer llibre, o part, s'obre amb una pastorel·la d'estil diví. Fèlix inicia el seu itinerari trobant-se en el seu camí amb una pastora amb la qual té una breu conversa, després, quan ja s'allunya de l'indret sent els crits de la pastora. Fèlix corre cap a l'indret just a temps per veure com elllop, que s'ha menjat els seus anyells, se la menja amb ella. A partir d'aquest moment comença a dubtar de l'existència de Déu; si Déu existís no hauria deixat que el llop s'hagués menjat a la pobra pastora. Fèlix s'ha vist assaltat per la més greu de les temptacions. Un ermità li resoldrà tots els dubtes i Fèlix continuarà el seu camí amb les creences refermades.
El segon llibre és el delsàngels. Fèlix arriba a una església i hi veu una imatge pintada de sant Miquel pesant les ànimes amb unes balances. Fèlix pregunta a l'ermità pel significat de la imatge i a través d'aquesta anècdota s'aprofita per parlar dels àngels i les seves qualitats.
El tercer llibre comença quan Fèlix va pel bosc i el sorprèn una tempesta. Es refugia en una cova i allà s'hi troba amb un pastor que l'il·lustrarà,a base d'exemples, sobre el cel empiri i el firmament.
A la quarta part Fèlix i el pastor troben un rei i els seus dos fills, al més gran dels quals feia aprendre filosofia i al petit cavalleria. En aquest cas Fèlix aprendrà que a la vida és més important la saviesa i la veritat que les armes i la força.
El cinquè llibre s'estructura a través d'una conversa amb un gran mestre de filosofia, elqual ha abandonat riqueses i honors i s'ha reclòs en la solitud per tal d'estudiar les plantes i per mitjà d'això contemplar el seu Creador. El filòsof il·lustra a Fèlix sobre la generació de les plantes, la corrupció dels arbres i la virtut dels vegetals.
En el sisè llibre el mateix filòsof li parla dels metalls, on apareix la disputa entre el ferro i l'argent, de l'imant i li dóna unes nocionsd'alquímia.
En la part setena no ens parla dels animals, com caldria esperar, sinó que aprofita per fer un apòleg polític i sociològic, el qual no parla de les condicions dels animals sinó sobre les dels homes. La història comença quan en un pla els animals es reuneixen per triar rei: mitjançant els personatges de Na Renard (la guineu), el Lleó, el Cavall, l’Ors (l’ós), el Lleopard i els altresanimals que protagonitzen la faula, Llull ens parla del poder i de la seva corrupció, de la gran responsabilitat que tenen els dirigents de la societat en tot el que afecta als seus súbdits i de la necessitat de no anteposar la pròpia ambició per sobre dels altres.
La part vuitena del Libre de meravelles es dedicada a l’home. És la part més extensa del llibre i en ella es reflexiona sobre...