Lluís Companya

LLUÍS COMPANYS









1. ORÍGENS: INFANTESA I JOVENTUT

Una llar rica però poc càlida

Lluís Companys i Jover nasqué el 21 de juny de 1882 a Tarròs (Lleida). Era fill de terratinents, d’una família de les més ben situades de l’Urgell. Va ser el segon de deu fills dels quals en van sobreviure vuit: cinc nens i tres nenes. Els luxes de la casa dels Companys Jover contrastava ambel context rural de les cases del voltant i la feina al camp. No és d’estranyar, doncs, que els amics de Lluís Companys fossin fills de parceres que treballaven per la seva família dels quals recordaria sempre el seu origen humil i les dures condicions de vida a les que es veien sotmesos.
Quan tenia nou anys, Lluís Companys va ser internat al Liceu Poliglot de Barcelona, un prestigiós centreeducatiu situat a la rambla de Catalunya. La novetat d’una gran ciutat i que l’ensenyament es fes amb castellà li dificultà la seva l’adaptació. No obstant, a allà va fer grans amics, com per exemple, el també futur polític Francesc Layret, amb qui l’any 1898 es matricularia a la carrera de dret. Un any més tard, juntament amb Layret, Companys fundà a la universitat l’Associació Escolar Republicana iel setmanari La defensa escolar. Va ser en aquest setmanari on Companys publicà els seus primers articles periodístics i començà la seva carrera com a orador. En concret en un míting anticlerical celebrat a la plaça de toros de Barcelona.
En aquests anys Catalunya s’havia industrialitzat més que Espanya, que patia un gran retard econòmic i industrial. A les ciutats catalanes, l’obrerismes’agrupava en sindicats de tendència socialista o anarquista. Espanya estava en plena crisi de la Restauració (1898-1931); el sistema dissenyat per Cánovas del Castillo havia començat a ser qüestionat arran del desastre del 98. En aquest context el catalanisme i el republicanisme d’esquerres buscaven una via política on poder créixer.
Acabada la universitat, Companys s’afilià a la Joventut d’UnióRepublicana, partit encapçalat per Nicolás Salmerón. A les eleccions de 1907, la Unió Republicana formà part de la coalició Esquerra Catalana. En aquestes eleccions triomfà de manera absoluta Solidaritat Catalana, una coalició de partits de tendències diverses liderat per la Lliga Regionalista i Prat de la Riba. Solidaritat Catalana es creà l’any 1907 per lluitar conjuntament contra la Llei de jurisdiccions(1906) impulsada pel govern central després de l’assalt a la revista satírica el Cucut, que establia que qualsevol ofensa a l’exèrcit o als símbols de la pàtria espanyola seria jutjat per un tribunal militar.





El reporter amb vocació política

Dos anys més tard, va tenir lloc la Setmana Tràgica (1909) que ha passat a la història per la crema d’esglésies i convents. La Setmana Tràgicas’havia iniciat com una vaga general per protestar contra els embarcaments de soldats cap al Marroc però va derivar en una revolta ferotgement anticlerical –possiblement pel suport de l’Església a la presència colonial al Marroc i la contínua campanya i llenguatge anticlerical del Partit Republicà Radical–. L’any següent, la Unió Republicana es convertí en la Unió Federal NacionalistaRepublicana. Companys en presidí la Joventut fins que deixà aquest partit per afiliar-se al Partit Reformista de Melquíades Álvarez, de caràcter republicà i autonomista.
La tensió social creixia i amb ella, el catalanisme. El 1914 es fundà la Mancomunitat, que va representar un primer assaig d’autonomia abans de la restauració de la Generalitat, impulsada per Prat de la Riba, que en serà el primerpresident. La Mancomunitat sempre va tenir unes competències molt reduïdes perquè l’Estat no va traspassar mai ni recursos ni serveis. No obstant, la tasca de la Mancomunitat fou molt àmplia: creació de l’Escola del treball, de l’Escola d’art dramàtic, de l’Institut d’Estudis Catalans o l’establiment de la primera xarxa telefònica de Catalunya.
Paral·lelament a la seva activitat política, Companys...