Llástima que sigui una puta

LLÀSTIMA QUE SIGUI UNA PUTA.

John Ford.

Memòria i projecte escenogràfic de Neus Nadal.

ESADIB 2011.
Escenografia.
Cecilia H. Molano
LLÀSTIMA QUE SIGUI UNA PUTA

* Resum i anàlisi de l’obra
* La proposta
* L’escenari
* Els colors i les textures
* Bíblia del dissenyador

DOCUMENTS ADJUNTS I MATERIALS:

* Esborralls de l’atmosfera
* Maqueta
*Esborrall d’un objecte d’utilleria
* Proposta de vestuari d’un dels personatges

LLÀSTIMA QUE SIGUI UNA PUTA

RESUM I ANÀLISI DE L’OBRA:

L’obra “llàstima que sigui una puta” va ser escrita per John Ford al 1963. John Ford va ser un dramaturg, poeta i actor anglès i uns dels majors representants de l’anomenat “teatre elisabetià”.

L’obra transcorre a Parma, Itàlia, al segles XVII. La històriagira al voltant d’Anabela, una jove filla d’un mercant anomenat Flòrio. Anabela compleix quinze anys i ha de triar un pretenent dels molts que li giren al voltant, per casar-se. Però cap dels pretenents és del gust d’Anabela, que ja ha lliurat el seu cor al seu vertader amor; el seu germà, Giovanni. Giovanni i Anabela viuen la seva història d’amor aliens a tot el que els passa al voltant i ambinnocència, tot i que Giovanni està advertit pel monjo, el seu tutor, de que allò que està fent va contra natura, és un pecat i portarà perverses conseqüències. Però l’intel·ligent Giovanni es defensa intentant al·legar que el seu amor tan pur no pot ser res dolent, i es demana contínuament què hi ha de dolent en estimar de la manera que ho fa a la seva pròpia germana. Malgrat tot, aviat sen’adonaran que no poden mantenir la relació en aquelles condicions i que Anabela, sota la constant pressió del seu pare, s’haurà de casar. El pretenent escollit per ser el seu marit serà Soranzo, un noble cavaller, ben plantat i amb una gran fortuna que està bojament enamorat de n’Anabela.

Però també hi ha altres personatges que participen d’aquesta història, com per exemple en Bergueta, que és un joveuna mica cap buit que fa tornar boig al seu oncle amb les seves bajanades constants. El seu oncle és Dònado, un home fadrí i un tant afeminat que pretén que el seu nebot es casi amb Anabela per afiançar la se va fortuna i també per treure’s el pes del seu nebot del damunt. Però aviat desistirà de les seves intencions a causa del rebuig, lògic d’altra banda, de la jove Anabela.

Una altrahistòria paral·lela és la d’Hipòlita, l’amant de Soranzo, que després d’haver enviat el seu marit a la mort per casar-se amb Soranzo, se n’adona de que aquest l’ha enganyada i que les seves intencions són molt diferents del que li havia promès. Però Hipòlita, la lasciva vidua, no pararà fins a venjar-se de Soranzo el dia mateix de les seves noces.

Finalment, l’embaràs d’Anabela descobert per Soranzodesprés de casats, serà el motiu principal i el detonant de les desgràcies que es succeiran durant l’obra. Finalment, serà el propi Giovanni qui, veient que no pot conservar l’amor de la seva estimada germana, la matarà i acabrà també mort per reunir-se amb n’Anabela.

L’obra, tot i ser un clàssic anglès, aborda temes que es poden tractar des de l’actualitat i que sovint ens trobam que segueixensent un tema tabú, com ara l’incest entre dos germans. Posa en qüestionament si realment és un fet antinatura o si, per altra banda, no te res de dolent. A més a més es tracten altres temes com l’amor, l’església, el poder, l’esclavitud, la servilitud, la violència i el maltractament, la gelosia, la ràbia, la venjança, la mort, la innocència i l’hipocresia.

És una obra molt completa que tractaels personatges des d’una part molt intensa i que crea una psicologia de cada un d’ells que fa que sigui molt interessant per a treballar-hi i per créixer com actor. En definitiva, és una obra complexa, intensa, punxant, i crítica amb una societat que, tot i que pugui semblar d’una altre temps, continua existint avui en dia.

LA PROPOSTA:

Per a la meva proposta escenogràfica vaig decidir...